Xavier Climent
La falta de pluja preocupa, tot apunta cap al fet que s’activarà alguna mena de pla a causa de la sequera a Terrassa.
Caldria recordar que l’aigua que arriba a Terrassa actual ho fa primordialment de fora, sigui dels aqüífers de la cubeta d’Abrera (55%), de captacions superficials del riu Llobregat (26%), o de compres al sistema interconnectat d’Aigües Ter-Llobregat (9%). Tan sols una desena part de l’aigua captada prové, doncs, de recursos locals, com ara mines subterrànies o dels pous profunds de Can Parellada i Can Guitard.
Com la majoria dels municipis de la regió metropolitana, Terrassa depèn de rius, embassaments i pous llunyans. Però, en perspectiva, aquest sistema de subministrament és relativament nou, ja que la canalització de l’aigua del Llobregat no es va inaugurar fins al 1943.
Terrassa al llarg de la seva història ja ha patit diversos episodis de sequera, voldria recordar les mesures que es van emprendre fa 18 anys en un article que he trobat de l’any 2005.
“14/12/2005: Després de la sequera dels últims mesos, l’Ajuntament de Terrassa ha decidit aprofitar les aigües residuals per a regar alguns dels parcs de la ciutat. Per això, segons informa el mateix Ajuntament, s’habilitaran tres pous que ja existien, però que fins ara no s’utilitzaven. Els pous són al parc de Sant Jordi, al parc de la Cogullada i a la variant de l’N-150, al Segle XX. Aquests pous permetran regar les zones verdes que tenen al costat. Això farà que hi hagi un estalvi important d’aigua potable tractada, valoren els tècnics. I és que per al rec de parcs i jardins es faran servir recursos hídrics subterranis, d’una qualitat inferior. Les obres per habilitar els tres pous començaran al gener i s’allargaran fins al mes de maig del 2006. L’execució dels treballs té un pressupost de 30 000 euros. Fins ara l’Ajuntament no feia servir cap pou dels que hi ha a Terrassa per recollir aigües freàtiques. D’altra banda, i també per estalviar recursos hídrics, el consistori començarà a utilitzar una nova gespa per a parcs i jardins. Es tracta d’un tipus d’herba que ja es fa servir a Itàlia i que s’adapta al clima d’on està plantada. Això permet que s’hagi de regar menys vegades perquè necessita menys aigua que la gespa normal”.
És vergonyós haver de prendre mesures dràstiques, com volen prendre ara, quan es perden litres i litres d’aigua subterrània que no se sap on va a parar. Us puc assegurar que al pàrquing de la meva comunitat tenim una bomba d’aigua que està les 24 hores del dia en funcionament, perquè si no el pàrquing estaria inundat, ja que per allà passen autèntics rius subterranis que fins i tot amb murs pantalla filtra l’aigua.
Estic parlant de la meva comunitat situada a Volta, Faraday i Doctor Ullés, però hi ha altres comunitats del carrer de Severo Ochoa que tenen els pàrquings inundats quan plou i filtracions durant tot l’any.
Com podem estar parlant de sequera quan estem tirant litres i litres d’aigua subterrània que ningú sap on va? Són rius subterranis que podrien aprofitar-se per a moltíssimes coses i no en traiem cap profit, com pot ser això?
Està molt bé fer plans de preemergència i demanar un consum responsable de l’aigua a la ciutadania, però també em sembla una aberració no fer ús i aprofitar aquests rius subterranis que patim alguns veïns de Terrassa, on diàriament es perden litres i litres d’aigua bombejada que van a un pou i quan és ple van al desaigüe.
Qui fa un consum irresponsable de l’aigua? L’Ajuntament que no la canalitza i la deixa perdre o la ciutadania que en fa un ús diari i necessari?
