Passen els anys i la secció de cinema del Coro Vell continua sent aquell darrer bastió on s’amaguen cinèfils i cineastes de totes les edats per seguir gaudint del setè art més o menys allunyats dels circuits comercials. De Joan Casamada a Jan Baca, passant per Pere Botifoll i Daniel Farriol, diferents generacions de cineastes, amateurs i menys amateurs, han passat per la mítica sala del segon pis del número 122 del carrer de Sant Marian per presentar els seus treballs.
Nostàlgics diversos i amants de la cultura visual en general tenen aquesta tarda una cita ineludible al Coro Vell. Des de les 16 hores es programaran els darrers curtmetratges seleccionats pel jurat, presidit per Jan Baca i amb la presència de Dolors Font, Joan Paüls, Paula Rubiralta, Josep Viciana, Ona Martínez i el president de l’entitat, Toni Justo. I a partir de les 20.30 hores tindrà lloc la gal·la de premis de l’edició d’enguany del festival One Shot. L’entrada és lliure. Dels 1.932 curtmetratges que han concorregut al festival se n’ha fet una primera preselecció de 151 títols, que opten a rebre el preuat Llorer i els diferents premis del jurat. Un total de 52 han entrat a la secció oficial a competició. Entre ells n’hi ha 13 d’autors terrassencs.
Terrassa, Catalunya i Espanya
Tot i la vocació internacional del certamen i al fet que han concorregut treballs d’onze països, la petjada terrassenca en els treballs és cada vegada més evident en els One Shot, en bona mesura gràcies a la predisposició i la implicació dels professors de les diferents escoles i instituts. És notable també la presència de treballs de la resta de Catalunya i també de l’Estat Espanyol.
La barreja de gèneres és un dels aspectes que més crida l’atenció d’aquests curtmetratges, la majoria força breus. Diverses temàtiques s’entrecreuen en l’imaginari col·lectiu dels cineastes, la majoria d’ells ben joves. Com en les tres edicions anteriors del festival One Shot, els membres del jurat premiaran aquest vespre l’originalitat dels treballs. Però no només això. Es fixaran també en la factura, en la capacitat d’explicar una història, i intentar acabar-la amb sentit artístic i pràctic, en un espai reduït de temps i amb un metratge també limitat.
I el que és més important. Com diu el nom del festival, les pel·lícules s’han de rodar, com en l’antic concurs del Rotllo, en una sola presa. Això obliga els cineastes a fer un esforç especial, ja que cal muntar la cinta “en directe”, a mesura que avança el rodatge. No s’accepten talls. No hi ha sala de muntatge.
És segurament aquest requisit previ el que permet que el One Shot se senti hereu del mític concurs del Rotllo, que consistia a enregistrar un rollo de super8 que posteriorment s’havia de dur a revelar a Alemanya, ja que a casa nostra no hi havia cap laboratori que s’hi dediqués.
L’era digital ha relegat el cel·luloide i ha obert moltíssimes possibilitats a tota mena d’autors per tal d’expressar-se. S’ha vist en les tres edicions anteriors i també en aquesta. Qualsevol amb un mòbil a la butxaca pot rodar una pel·lícula. La qualitat no està renyida amb el format. El cinema és, més que mai, a l’abast de tothom. Aquest vespre ho comprovarem.
