Al hall del Principal, tot eren sorpreses. “Oh, i què fas per aquí?”. “Res, ara visc a Ripollet i ens quedava a prop”. O més enrevessades, com una parella olotina: “Hem aparcat i no tinc ni idea com hi tornarem, perquè no conec res de Terrassa”.
No es demanen carnets per comprar entrades, però de ben segur que la meitat de la platea venia de forma de Terrassa. I venia molt concretament a veure la companyia La Calòrica, qual “groupies” que -fa uns anys- seguia els seus idolatrats músics ciutat rere ciutat.
Per La calòrica, va ser arribar i moldre. De les primeres escenes ja van rebre alguna ovació del públic, especialment calorós amb l’actor Xavi Francés. I especialment rialler amb els histrionismes dels personatges interpretats per Aitor Galisteo-Rocher.
I és que “Els Ocells” té molt de sàtira política, expressada amb humor. Però l’anàlisi és radical. Tant és així que de vegades sobrevola el dubte si part de la connexió del seu club de fans no provindrà d’estar d’acord amb el seu plantejament polític (“m’agraden perquè pensen com jo”). Si és la O perquè generen escenes transgressores com l’apoteòsic “Menja’l el cony a la democràcia”.
Una escena final amb la qual el Fan’s Club va enardir: peus contra el terra, xiulets i tota mena de crits guturals per mostrar el seu entusiasme i victorejar l’elenc.
Si voleu sentir aquesta sensació “groupi”, sabeu que La Calòrica té bolos de l’obra “Le Congrés ne pas marche” a Girona el 2 i 3 de desembre. Que no us passi com els amics olotins: apunteu-vos el nom del carrer on heu aparcat. Podeu esperar al 21 de gener, quan interpretaran “Els Ocells” a Rubí, en la visita més interessant des de l’Athletic per Copa del rei de fa un mes. I a partir del 9 de febrer, recuperen la ja antiga obra “Fairfly” a l’Espai Texas del barri de Gràcia (Barcelona). Tres opcions fàcils per perseguir-los com “groupies”. A les carreteres!
“El capitalisme ens fa creure que no hi ha futur: Ens toca imaginar mons millors”
