No té socis i es va fundar abans que el barri, petit, amb 600 habitants, clarament diferent a la resta de Terrassa. L’entitat veïnal de l’Antic Poble de Sant Pere celebra aquest dissabte el seu 40è aniversari. Parlem amb diversos dels seus presidents fins ara.
Una taula rodona
Reunió al voltant d’una taula rodona de les d’abans, solemne, envidrada, a l’antic ajuntament de Sant Pere. “Sabeu que aquesta taula era del Banco Español de Crédito?”, pregunta Antoni Torrents (86 anys). Al banc s’hi havien de fer obres i ell es va interessar pel destí del moble. Si la vols, és teva, li va dir el responsable de la sucursal, però hauràs de venir a buscar-la. “L’endemà m’hi vaig presentar i me la vaig endur”. Era per a l’associació de veïns que, al costat d’altres persones, acabava de crear. Aquest dissabte fa quaranta anys de la fundació de l’associació veïnal (AV) de l’Antic Poble de Sant Pere, entitat tan singular com el barri-poble que representa; entitat que es va crear fins i tot abans de la consideració de l’Antic Poble com a barri específic.
Associació, barri
Es diria, doncs, que l’associació va donar a llum el barri, la qual cosa constitueix una de tantes peculiaritats. Una altra: no té socis, perquè tots els veïns censats en la zona són considerats membres de l’associació, i els diners per al seu funcionament procedeixen de fonts diverses, com la venda de loteria. “Cada casa venia bitllets de loteria i a l’entitat anava a parar un percentatge”, diu l’Antoni. Les comunicacions es distribueixen a tots els habitatges, uns 300. “Les reunions són obertes a tothom”, agrega Joan Lluch.
Els presidents i l’inici de tot
El Diari de Terrassa ha reunit Antoni Torrents i Plaja, Joan Lluch i Puig (66 anys) i Jaume Rosset i Llobet (59), tres dels cinc presidents que ha tingut l’associació: el primer va ser Antoni Torrents, que va estar en el càrrec entre 1983 i 1991; el segon, Lluch (1991-2001); el tercer, Emili Puig i Muntada (2001-2006); el quart, Marcel Muñoz i Collado (2006-2013); i el cinquè, Jaume Rosset, que porta 10 anys com a president.
Antoni Torrents, primer president / ALBERTO TALLÓN
L’Antic Poble de Sant Pere és el barri més petit de Terrassa, però és més que un barri. És això, l’Antic Poble que va ser annexionat a Terrassa el 1904, el poble que encara conserva el seu perfil de cases unifamiliars, el poble de les esglésies de Sant Pere, dels carrers empedrats, dels pocs més de 600 habitants, de la desena escassa de carrers, el barri-poble delimitat pel passeig del Vint-i-dos de Juliol, el parc de Vallparadís a un costat i un altre, i el pont de Sant Pere.
Joan Lluch, el segon / ALBERTO TALLÓN
“Originalment, pertanyíem al barri de Sant Pere, nascut de l’agregació a Terrassa. A principis dels anys setanta va néixer l’associació de veïns de Sant Pere, en la qual hi érem”, recorda l’Antoni. Amb els anys s’assentava la disconformitat. “Ens vam reunir en una casa de la carretera de Matadepera. I vam deixar clar que moltes vegades els de l’Antic Poble, fins i tot sent membres de l’associació, no ens assabentàvem de la meitat de coses, no érem informats”, afegeix el primer president. Van plantejar la separació: “I els de Sant Pere hi van estar d’acord”.
Jaume Rosset, l’actual / ALBERTO TALLÓN
Divorci sense traumes
Va ser un adeu sense traumes, “un divorci de mutu acord”, en definició de l’Antoni, i els veïns “segregats” van començar a treballar en el naixement de la seva associació comptant ja amb un germen que facilitava la transició: tenien formada una associació de festes, i aquí radica una altra singularitat de l’entitat i el barri: com indica Rosset, l’associació veïnal va venir després de l’associació formada per recuperar festes tradicionals que havien donat personalitat cultural (una altra més) a l’Antic Poble quan era Sant Pere i encara no s’havia integrat a Terrassa.
“També hem tingut, i tenim, vessant reivindicatiu, però en aquella època gairebé tots els barris van veure néixer les associacions veïnals sobretot per assumptes com la reclamació de serveis. Aquí, la gènesi va ser, especialment, les ganes de recuperar les festes d’antany”, assenyala el president actual.
Divisió clara
“En aquella època les diferències encara estaven més marcades”, apunta el Joan. El sector arribava fins a la carretera de Matadepera, el carrer del Camí de Castellar, el carrer d’Ègara i el de Ponent. Al passeig del Vint-i-dos de Juliol la via del tren tallava la ciutat. “La divisió va ser clara, pràctica”, explica Rosset. Del passeig cap a baix.
El 1980 ja van fer la primera festa major pròpia, si bé l’Antic Poble de Sant Pere ja celebrava activitats particulars com el Casament Vuitcentista. Llavors, l’AV ocupava les golfes de l’antic ajuntament, un edifici aleshores en estat precari. “Un cop es va ensorrar una biga dues hores després d’acabar una reunió”, rememora l’Antoni assenyalant el sostre des de la planta baixa, al voltant de la taula rodona.
Aquest dissabte, l’entitat bufa les espelmes dels 40 anys. Dimarts ho celebrarà amb el veïnat.
L’actualitat: també hi ha problemes
Encara que les reclamacions no van ser l’ingredient únic per a la creació de l’associació, n’hi havia demandes, i no eren poques. A finals dels anys setanta del segle passat i començaments dels vuitanta, l’Antic Poble de Sant Pere comptava amb enllumenat públic i clavegueram, i a l’antic ajuntament, on té el local l’AV, amb una biblioteca (dedicada a Salvador Cardús i ja desapareguda), i tenia la Sala Crespi i el casal de Sant Pere, però els presidents i els veïns més veterans recorden també les mancances: “Estàvem aïllats per la via del tren i amb un torrent, el que ara és el parc de Vallparadís, a dues bandes. I la gent ha de recordar que vam patir durant molts anys un munt d’obres en tots els nostres voltants. El barri semblava una cursa d’obstacles”.
És a dir, que també, en part, els problemes del sector van completar la necessitat de fundar l’entitat fa 40 anys. La plaça de la Font del Comú, ara amb un petit parc infantil, “era un descampat” i al carrer Major de Sant Pere, l’artèria del poble, “s’aparcaven vehicles; i era un carrer de dos sentits de circulació”.
La llista de queixes en aquells anys s’arrodonia amb la tensió generada per un bar musical o amb el focus de brutícia dels horts que ocupaven la zona ara convertida en el carrer de Joan Duch, “que no existia, que era el camí del sagrament que pujava pel torrent fins a arribar al carrer Transversal”, explica Antoni Torrents, veí de l’Antic Poble des de l’any 1960.
Plaça del Rector Homs, amb la Seu d’Ègara al fons / NEBRIDI ARÓZTEGUI
I ara? Perquè les reivindicacions no són poques. “Estem a prop de tot, però lluny de tot alhora”, destaca el president, Jaume Rosset, per aclarir després la seva asseveració amb preguntes retòriques que comporten ja les respostes: “On és el centre cívic més pròxim? I el CAP? I la biblioteca?”. La direcció de l’AV posa sobre la taula també problemes d’inseguretat ciutadana derivats de la ubicació el barri entre dos torrents del parc de Vallparadís. Alguns delinqüents tenen predilecció per aquest indret perquè dtenen “fugida fàcil”. Hi ha hagut uns quants atracaments nocturns. I la morfologia de les cases també afavoreix els robatoris amb força en habitatges.
A l’edifici de l’antic ajuntament (que sols va ser seu consistorial set anys) està també l’alberg municipal, el condicionament del qual va suposar a l’associació perdre una sala polivalent. La situació, però, s’ha normalitzat, “Hem arribat a un acord per a un ús compartit”, aclareix Jaume Rosset. Durant anys, l’entitat i el Casal de Sant Pere, una altra institució rellevant en el barri, van travessar desacords, però la relació “s’ha recuperat” i totes dues entitats duen a terme activitats conjuntes.
El Casament Vuitcentista
/ LLUÍS CLOTET
El Casament Vuitcentista és un dels trets diferencials de l’Antic Poble de Sant Pere. Durant el segle XX es va celebrar l’any 1931 i el 1951 i el veïnat el va recuperar l’any 1980, donant-li continuïtat fins a l’any 1987 amb una celebració anual. Però la preparació de l’esdeveniment era molt cara i patia el llast de la monotonia i el desgast organitzatiu. A partir del 1987 se celebra cada cinc anys. El darrer esdeveniment es va fer el juny de l’any passat.
Recuperació de noms de carrers
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
“El carrer de Josep Rigol i Fornaguera no existia. Era un corraló. Li dèiem ‘darrere de l’església’”, rememora Antoni Torrents. El juny passat, l’AV va posar a diversos punts del barri (i més enllà) 14 plaques que imitaven el disseny de les originals, d’abans de l’annexió. Quatre de les plaques corresponen a carrers i places ubicats per sobre de la via del tren (actualment passeig del Vint-i-dos de Juliol), ja que aleshores l’Antic Poble arribava fins al carrer de Ponent.
“Us recordem que el proper dia 18 de novembre…”
Moment de la reunió fundacional de l’any 1983 a la Sala Crespi/ JAUME ROSSET
Novembre del 1983. Abans de la reunió definitiva per a la fundació de l’AV, la comissió gestora de l’entitat va enviar una enquesta als veïns per avaluar el suport a la creació de l’associació. Després va distribuir una altra nota: “Us recordem que el proper dia 18 de novembre se celebrarà la reunió per tractar de la creació de l’associació de veïns”. La cita, a la Sala Crespi, a les 9.30 hores en primera convocatòria, les 10 en segona. La foto de Jaume Rosset mostra alguns dels assistents.
Un pont rehabilitat i un vial darrere la Seu d’Ègara
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
El barri té per davant dos reptes urbanístics crucials: la reforma del pont de Sant Pere (segle XVII) i la construcció d’un vial de cornisa que eixamplarà el barri per la part posterior de la Seu d’Ègara, les esglésies de Sant Pere, que es podran ver en un recorregut de 360 graus. Aquest projecte municipal té un pressupost que frega el milió d’euros. D’una quantia similar és el pla de restauració del pont. Totes dues obres, finançades per fons europeus, estaran enllestides segurament l’any 2026.
