Els anys 70 del segle passat Terrassa vivia immersa en una crisi de la indústria tèxtil que amenaçava la columna vertebral de l’economia local, posava en perill milers de llocs de treball i atemptava contra el patrimoni arquitectònic industrial de Terrassa. Les fàbriques tancaven i els empresaris van veure en l’immobiliari una oportunitat per recuperar el capital perdut als tints i als telers. La mobilització popular ho va impedir en alguns casos i el millor exponent és el Vapor Aymerich i Amat (avui seu del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya -MNACTEC).
Demà dijous 16 de novembre un acte commemoratiu reconeixerà el paper de les persones i entitats que van impulsar la campanya per salvar l’edifici de l’enderroc
Demà dia 16 de novembre, un acte commemoratiu reconeixerà el paper de les persones i entitats que van impulsar la campanya per salvar el vapor del seu enderroc, per a convertir-se en un bloc de 16 pisos d’alçada. Serà a la rambla d’Ègara, a les 18 hores davant la porta del MNACTEC.
Projecte d’habitatges al solar del Vapor Aymerich, Amat i Jover (1974) al solar de la fàbrica un cop enderrocada. Els promotors proposaven un edifici de 16 plantes i una façana que amb el portal i cinc arcs modernistes de l’antic vapor
L’any 1974 saltava la notícia de l’enderroc de la fàbrica dissenyada per l’arquitecte Lluís Muncunill. El projecte era de 1970, però el govern del moment no el va aprovar fins quatre anys més tard. Els promotors volien enderrocar tota la fàbrica i aixecar diversos edificis d’habitatges, entre els quals un imponent bloc de 16 pisos d’alçada. Conservaven, això sí, el portal d’accés a la fàbrica i una petita façana amb els arcs modernistes de la fàbrica.
“Quan ens en vam assabentar vam decidir començar a mobilitzar-nos”, explica Lluís Rambla. L’arquitecte formava part del Grup d’Arquitectes de Terrassa (GAT), integrat per una trentena de joves professionals i estudiants d’arquitectura. “Ens vam posar en marxa i vam contactar amb Amics de les Arts, Omnium i amb els sindicats i les associacions de veïns, molt actius en aquell moment”. També s’hi van sumar personalitats de la ciutat, urbanistes i la Junta de Museus, entre altres entitats.
Una allau d’articles i de cartes a la premsa van aixecar l’alarma per la pèrdua d’un dels edificis més emblemàtics del modernisme industrial de Terrassa.
Aquella va ser “una campanya sense precedents -recorda Rambla-. L’objectiu era salvar la fàbrica. Terrassa començava a perdre patrimoni i nosaltres vam creure que podíem aturar l’enderroc, tot i que l’èxit no era gens clar”.
Davant del risc de fracàs, els impulsors de la campanya van decidir projectar l’alarma fora de la ciutat, donar-li a la iniciativa un àmbit nacional.
Ho van fer amb una exposició a Amics de les Arts promoguda pel GAT i Òmnium Cultural, amb la col·laboració del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears i Basf Espanyola. Sota el títol “La fàbrica Aymerich i Amat i la recuperació del patrimoni arquitectònic terrassenc” la salvaguarda de la fàbrica “es feia extensiva a tot el patrimoni de la ciutat -recorda Lluís Rambla-. Es va fer una taula rodona amb els arquitectes Oriol Bohigues, Carles Escudé i Mariano Moran, i el director de l’arxiu històric del Col·legi d’Arquitectes, Antoni González”.
Recollides de signatures, manifestos i articles van aconseguir impugnar el projecte. Els promotors van presentar fins a set propostes diferents abans que, l’any 1978, l’Ajuntament el van va anul·lar definitivament. “La fàbrica s’havia salvat i havíem estat útils.- celebra Rambla-. Per a mi és una crida a la gent, de com una campanya ciutadana pot assolir coses”.
El Vapor Aymerich, Amat i Jover, seu avui del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (MNACTEC) / Nebridi Aróztegui
Exponent del modernisme català
En període gairebé de rodatge, la jove Generalitat de Catalunya comprava l’any 1983 el vapor Aymerich i Amat, per convertir-lo anys més tard en la seu del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. El complex industrial el va construir Lluís Muncunill l’any 1908 per encàrrec dels industrials egarencs Josep Aymerich, Pau Amat i Francesc Jover, que es van associar per a la fabricació de teixits de llana. La nau de la fàbrica amb la sala de màquines i les oficines ocupaven els 15.000 m² de la planta baixa. Muncunill va dotar la nau d’una coberta en forma de dents de serra, amb voltes a la catalana i 90 obertures orientades al nord per aportar llum i no calor. La xemeneia, de 42 metres d’alçada, completa un conjunt
