Terrassa té 163 pisos turístics distribuïts per tota la trama urbana. L’oferta, inexistent pràcticament ara fa una dècada, es consolida a la ciutat, on la xifra d’habitatges penjats a portals i plataformes d’allotjament s’ha multiplicat per tres des de 2019, quan les dades eren gairebé residuals: només 50 pisos. Un rastreig de l’oferta per barris i per carrers permet comprovar que la majoria d’apartaments estan disseminats per la primera corona de la ciutat i els barris.
L’estadística dels pisos de lloguer transcendeix coincidint amb la voluntat del Govern de la Generalitat, via decret llei, de posar-hi fre, amb una regulació que vol acabar amb les llicències externes i que imposa l’obligació de renovar-les cada cinc anys, amb un permís que emetran els ajuntaments.
A Terrassa, aquesta és una responsabilitat que l’administració liderada per Jordi Ballart haurà d’entomar, després de modificar el planejament, que haurà de recollir la possibilitat d’acollir pisos turístics, sempre que disposi de prou sol per a habitatge permanent i no sobrepassi el topall de 10 pisos turístics per cada 100 habitants.
Terrassa està lluny d’incorporar-se al llistat dels municipis saturats, tot i liderar l’estadística vallesana: Sabadell en comptabilitza 72; Sant Cugat, 95; Rubí, 15; i Cerdanyola, 9.
Dels 163 pisos amb llicència a la ciutat, 113 se situen fora del Centre i molts d’ells a la primera corona. El paquet més important se situa al Segle XX, concretament a un edifici del carrer d’Avinyó, que concentra vuit pisos turístics.
A l’eix de les avingudes i als barris que toquen al centre se situa el gruix de l’oferta restant: 27 pisos a Ca n’Aurell i el seu entorn, 25 pisos al Segle XX i Can Palet, i 22 al Cementiri Vell, Vallparadís i Ca n’Anglada.
Concretament, a la carretera de Montcada i ha una planta de quatre pisos destinada a lloguer turístic, al passeig del Vint-i-dos de Juliol hi ha cinc habitatges i a l’avinguda de l’Abat Marcet cinc més.
L’oferta està prou disseminada i es pot trobar alternatives turístiques als carrers de Sant Cosme (Ca n’Anglada), a Major de Sant Pere (Antic Poble), a Lavoisier (la Cogullada), al carrer d’Holanda (Can Parellada) o al carrer de Tarragona (Sant Pere Nord).
Un de cada tres pisos turístics, però, estan concentrats al centre de la ciutat. Per carrers, n’hi ha dos al carrer de Montserrat, sis al carrer de Volta, tres al carrer del Vall i quatre a Cisterna. També hi ha oferta als carrers de la Unió, Sant Pere, Sant Isidre, al carrer del Pantà, a Sant Antoni i a Sant Llorenç. Així, fins a cinquanta habitatges de lloguer turístic.
Amb el decret del Govern, els titulars d’aquests habitatges que no disposin de llicència poden incórrer en infracció urbanística i estar subjectes a una sanció greu. Els ajuntaments seran els encarregats de concedir els permisos de cinc anys en un procés de concurrència. La Generalitat vol frenar l’excés d’oferta en entendre que una concentració excessiva dispara els preus i expulsa els residents dels pobles i ciutats.
