Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
Aquest és el títol de l’Exhortació Apostòlica que el papa Francesc va fer pública diumenge passat, 15 d’octubre. Una exhortació apostòlica sobre la confiança en l’amor misericordiós de Déu amb motiu del 150è aniversari del naixement de Santa Teresa de l’Infant Jesús.
En aquest document, el papa recorda breument la biografia de la santa i ens explica, sobretot, la doctrina que ella ens ha deixat en els seus manuscrits autobiogràfics sobre el caminet de la infància espiritual i la confiança en el Senyor. “La confiança, i res més que la confiança, ha de conduir-nos a l’Amor”, deia la santa i animava tots els que llegissin els seus escrits a viure la confiança plena en el Senyor.
La seva vida terrenal va ser breu, tot just vint-i-quatre anys, i senzilla com qualsevol altra, transcorreguda primer en la família i després al Carmel de Lisieux. L’extraordinària càrrega de llum i d’amor que irradiava la seva persona es va manifestar immediatament després de la seva mort amb la publicació dels seus escrits i amb les innombrables gràcies obtingudes pels fidels que la invocaven.
Santa Teresa havia relatat el descobriment del camí a “Història d’una ànima”: “Malgrat la meva petitesa, puc aspirar a la santedat; engrandir-me, és impossible; m’haig de suportar tal com soc amb totes les meves imperfeccions; però vull cercar el mitjà d’anar al cel per un caminet ben dret, ben curt, un caminet tot nou”.
Per descriure-ho, utilitza la imatge de l’ascensor: “L’ascensor que ha d’elevar-me fins al cel són els teus braços, oh Jesús! No tinc cap necessitat de créixer, per això; al contrari, cal que resti petita, que ho esdevingui cada vegada més”. Petita, incapaç de confiar en si mateixa, encara que fermament segura en la força amorosa dels braços del Senyor.
Aquest és el camí de la infància espiritual que ella ens proposa. A la vegada, és un camí de total confiança en aquell que sabem que ens estima. Perquè la confiança descansa en l’amor, com els nens petits que confien en els seus pares perquè, encara que no ho poden raonar, experimenten que són estimats per ells.
Aquest és un bon camí per al nostre pelegrinatge aquí a la terra. Descobrir l’amor de Déu present a les nostres vides, descobrir fins a quin punt ens ha estimat i ens estima. Descobrir fins a quin punt en som, de petits, necessitats de tot, necessitats sobretot d’amor i d’estimar. Teresa va descobrir el que diu Sant Joan en la seva primera carta: “El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor” (1 Jn 4,8).
Només així podrem nosaltres estimar-lo a ell i als germans com ell ens ha estimat. Només així podrem viure la confiança en l’amor omnipotent i creador de Déu, perquè: “Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té, i hi hem cregut” (1 Jn 4,16).
