Una de les litúrgies que va acompanyada a la compra de la loteria de Nadal és el criteri que s’utilitza a l’hora de triar un dècim. La numerologia està molt present en tots els sortejos que estan relacionats amb els jocs d’atzar. Per aquest sorteig, acostuma a ser molt recurrent intentar trobar un dècim que contingui unes xifres que signifiquin alguna data assenyala o un fet que ha passat durant l’any, habitualment relacionat amb desgràcies rellevants.
Dates assenyalades com a ritual per escollir
Un incendi o una catàstrofe natural o per una llastimosa intervenció humana, es poden considerar, sobretot per part dels supersticiosos, com una xifra que té altes possibilitats de ser el que de la Grossa de Nadal. La creença és que, davant de la desgràcia, la providència pot premiar amb una data assenyalada que repari, en part, a les persones que ho han patit. També són triats números que reflecteixen aniversaris de la persona i altres celebracions del passat.
El dècim que sigui, millor fer-ho a cegues
També hi ha participants que no volen escollir i demanen al personal de l’administració de loteria que agafin “el primer que trobin”. Contrasta aquesta manera de fer amb les persones que tenen molt clara quina terminació prefereixen o, a l’inrevés, quins números són els que no volen tenir ni de broma. Buscar una mà innocent, però, també té els seus adeptes i són moltes les persones que fan triar a l’acompanyant o al venedor. Com si, així, es traguessin de sobre la pretesa responsabilitat.
Les estadístiques també es tenen en compte
A la banda contrària, hi ha els participants que tenen estudiada tota l’estadística possible. Per exemple, només dos números han sigut el màxim premi en dues oportunitats: el 15640 va ser la Grossa els anys 1956 i 1978 mentre que el 20297 ho va ser els anys 1903 i 2006. Una altra dada curiosa és que, només en quatre edicions, el número premiat ha finalitzat amb tres xifres idèntiques.
