Aquest monument i una capella són els últims vestigis del que va ser el que s’ha denominat com a Cementiri Vell. I té aquesta denominació per una causa ben lògica, perquè a aquella zona hi havia un cementiri que, a principis de la dècada dels anys seixanta, es va enderrocar. Tot? No, la capella i aquest monument van quedar-se com a exponents d’un vell record.
El seu nom és molt concret i es basa en dos cognoms, Jover i Alagorda. I qui foren aquests dos homenatjats en el monument de Vinyals? Doncs van ser Jaume Jover, que era primer tinent d’alcalde, i el seu company de feina, Valentí Alagorda, que van morir com a verdaders herois, no com els d’ara, de pa sucat amb oli, per defensar la ciutat de l’atac d’uns carlins que manava el general Joan Castell i que van ocupar el consistori per, posteriorment, ser expulsats.
Hi ha una frase bastant popular que, més o menys diu així, “els carlins, que els mati Déu. Si no, per què els posava”, i que, de tant en tant, algú deixa anar.
Foragitar els carlins
No va ser Déu, sinó la reacció ciutadana qui va foragitar aquests carlins, tot i que Jover i Alagorda no ho van poder contemplar, ja que els van pelar de manera irremeiable. S’explica que, per recordar aquests fets, durant molts anys, en l’aniversari de la mort dels dos herois, a la ciutat es duia a terme una processó en el seu honor, que acabava al cementiri on es dipositaven uns rams de flors a les seves tombes.
Es va encarregar a una comissió per donar forma a la confecció d’aquest monument, que va ser fruit d’una subscripció popular de 500 pessetes i amb l’objectiu de disposar d’un element per recordar als dos ciutadans exemplars. Es va inaugurar el 21 de juliol de 1912.
