La decoració de l’antiga capella de l’Alberg infantil de la Caixa de Terrassa s’estén més enllà dels vitralls de Raimon Roca Ricart. Aquest artista vallesà també és l’autor de la pintura mural del presbiteri de l’església que encara es conserva en bon estat. La pintura està distribuïda a la part superior i als dos extrems de l’altar. A l’esquerra, hi ha l’adoració dels pastors a la Verge Maria i al Nen Jesús i a la dreta, una representació dels actes de la comunió i del baptisme.
El mural s’eleva fins al sostre, amb una inscripció en llatí sobre Maria i la Salvació i una creu al centre, per enllaçar les dues escenes laterals. La decoració encercla una figura central al·legòrica a la Mare de Déu, d’alabastre, anomenada “Mater Amabilis” (“Mare Amable”), que és obra de l’escultor Francesc Juventeny Boix (Montcada i Reixac, 1906 – Cerdanyola del Vallès, 1990).
El mural que s’eleva fins al sostre / Nebridi Aróztegui
Roca, acompanyat de Juventeny, va donar la pinzellada artística a un edifici de l’arquitecte Joan Baca Reixach (Terrassa, 1905-2003) impulsat per Caixa Terrassa i que es va inaugurar el 24 d’abril de 1960. En el moment de la inauguració, es va donar poca informació del treball decoratiu i si molta de les autoritats que hi van assistir i dels seus discursos. En algun paràgraf de la informació es defineix la capella com a “funcional, senzilla i moderna”. I és una definició encertada perquè, de fet, és la impressió que se’n duu el visitant que s’hi passeja per l’interior.
Baca Reixach també va aconseguir que el petit temple tingués un entorn plàcid i encalmat. S’hi arriba després de travessar unes arcades que li fan d’aixopluc. Al costat de l’antiga capella hi ha un grup escultòric format per un banc en dues seccions i al centre, un sortidor, un petit estany i una columna. La peça està emmarcada per la inscripció en llatí i en lletres majúscules “Nisi efficiamini sicut parvuli, non intrabitis in regnum caelorum” que ve a dir que “si no has estat nen, no entrarà al regne del cel”, fent referència als destinataris de l’alberg.
L’arquitecte va completar el recinte amb un claustre que actualment conté un mural ceràmic d’Albert Motis, de l’any 1989, en el que hi ha el nom d’Alberg de la Caixa Terrassa i a sota, Obra Social i Cultural, amb la popular icona de la guardiola, així com una representació de les muntanyes de Montserrat i la Mola amb altres elements, un ocell i diversos plats, alguns d’ells recorden la forma de la petxina.
El recorregut patrimonial es completa amb un petit tresor, una verge amb nen, de Bach- Esteve, instal·lada a un extrem del segon pis mirant a l’infinit. L’escultura femenina de pedra convida a gaudir, en un dia clar, d’una vista privilegiada enmig de la natura perquè es pot apreciar fins i tot el mar Mediterrani.
Una verge amb nen, de Bach-Esteve, instal·lada a un extrem del segon pis mirant cap a l’infinit / Nebridi Arózegui
En l’acte inaugural es va escriure que aquest edifici era el “balcó de Terrassa”. Costa de veure des de la carretera que va a Matadepera, però un cop s’accedeix, és un complex enmig de la natura de quatre mil metres quadrats de planta baixa, dos pisos i subterrani, construïts en una finca que supera els 24.000 metres quadrats. El cost de les obres va ser de 19 milions de pessetes de l’època.
Com a alberg va funcionar més de quinze anys, fins al 1976, i cada any hi feien estada uns 200 nens i nenes, entre 4 i 13 anys, i en períodes de tres mesos. Un compte ràpid ens diu que van passar més de tres mil nens i adolescents. Després, l’edifici va donar pas a una escola d’educació especial i colònies d’estiu (tenia una piscina exterior). Des de 1995 acull l’Escola Universitària de Negocis (Euncet), adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya.
