Mercè Boladeras i Domènech Ferran
Era un 24 d’abril de 1960, un diumenge al matí, quan s’inaugurava l’Alberg Infantil de Caixa Terrassa (ara seu de l’Escola Universitària de Negocis Euncet). Autoritats i assistents van recórrer l’edifici destinat a la infància i joventut. El toc de solemnitat va ser el repic de la campana de la torre al costat de l’església situada a la planta baixa. Els convidats a l’acte van poder admirar una senzilla capella decorada amb pintura mural i vitralls de l’artista Raimon Roca Ricart (Vic, 1913-Castellar del Vallès, 2013) i també, presidint el presbiteri una escultura “Mater Amabilis” de Francesc Juventeny. El treball havia estat una proposta de l’arquitecte terrassenc Joan Baca Reixach, l’autor del projecte impulsat per l’entitat d’estalvis en el marc de la seva obra social.
De la decoració concebuda i realitzada al temple, destaca un conjunt de 14 vitralls que cobrien les finestres de l’interior de la capella i que estaven distribuïts entre la nau i el cor. Són vitralls emplomats, que fan 2,12 cm d’alçada i 73 cm d’amplada, formats per vidres de textures, colors i formes diferents i pintats a sobre, exceptuant els tres del mur nord de la nau que no presenten pintura i el seu estil és diferent.
Del conjunt dels 9 de la nau, posem en valor una sèrie de sis, originàriament situats al mur sud, que corresponen als sis dies de la Creació segons el Gènesi. El dia primer, signat i datat, representa la llum i la foscor amb tonalitats predominants terroses. El dia segon, signat, s’inspira en el firmament, amb algunes estrelles i les aigües de sobre (atmosfera) i de sota (mar). El dia tercer reprodueix plantes. El dia quart, signat i datat, se centra en les estrelles, el sol i la lluna. El dia cinquè, signat i datat, conté un ocell volant, una au a peu dret i un peix a la part inferior. I per acabar, el dia sisè, signat i datat, mostra una serp enroscada en un arbre i un cérvol.
FOTOS | Els Vitralls de Raimon Roca a l’Alberg Infantil de Caixa Terrassa
Els altres tres situats al mur nord, de forma discontínua, no estan signats ni pintats. Dos són de gran mida (2,74 cm d’alçada i 92 cm d’ample) i s’hi poden veure motius geomètrics i florals. Cada vitrall està dividit en tres seccions on la primera és una finestra practicable. El vitrall més petit, el primer, entrant a mà esquerra, s’hi representa una guerra amb llum i creu i és l’únic que es conserva “in situ” de tota la nau de l’església.
/ Nebridi Aróztegui
La intervenció del mestre Roca es va estendre fins al cor de la capella, al primer pis, amb un conjunt de cinc vitralls , que romanen al mateix lloc a les cinc Finestres, amb un estil i tècnica similar al conjunt de la Creació, però de dimensions més reduïdes. Estan dedicats als sants, d’esquerra a dreta, hi ha santa Eulàlia (malmès del tot, només es pot llegir el nom de la santa), sant Laurent-Tius, la Virgo Montserratensis, sant Antoni Maria Claret i sant Dominicus.
Actualment, els vitralls de Roca ja no són visibles. Es van retirar gairebé en la seva totalitat perquè l’espai de culte s’ha reconvertit en una sala polivalent. Avui dia, es conserva solament un vitrall a la sala litúrgica i els del cor. La Factoria Cultural de Terrassa (LaFACT), propietària de l’edifici, ha explicat que, de moment, l’obra seguirà emmagatzemada a la mateixa escola i que no s’ha pres cap decisió d’una possible restauració i exhibició d’aquesta.
L’empremta de l’artista vallesà a la ciutat inclou dues obres més realitzades de manera simultània a la decoració de la capella de l’alberg. Roca és l’autor també d’una pintura mural (1960) sobre al·legories a l’estalvi i a l’obra social i cultural de l’entitat d’estalvi, i d’edificis de la ciutat, que està ubicada en el primer pis de l’antiga seu central de Caixa Terrassa, al carrer de la Rutlla. Així mateix, signa dues pintures murals (1961) que recreen escenes lúdiques de nens i nenes jugant i que decoren l’entrada de l’antiga Casa Lanaspa-Giralt al carrer Martín Díez.
Afegir que Roca, que va demostrar un gran domini de la pintura a cavallet de paisatge, va exposar de manera individual als Amics de les Arts i Joventuts Musicals. Ho va fer en tres ocasions, els anys 1949, 1962 (aquesta vegada va presentar el seu treball de temàtica litúrgica) i 1963. Anys més tard, va formar part de la col·lectiva Primera mostra d’artistes del Vallès que es va inaugurar el 1984 al vestíbul de l’edifici històric (l’Escola Industrial) del campus de la UPC a Terrassa.
