Ei, què fa la penya per Londres?”. No fa tants anys que, per saber que es coïa a les altres capitals europees, calia anar-hi físicament. Potser podies aconseguir un “Liberation” a les Rambles, que Jean-Paul Sartre acaba de fundar aquell mateix 1973, i així saber què es movia a França. Una visita italiana, què explicava les darreres del PCI (llegit “pixí”). Però anar-hi –quan encara s’anava a Londres a avortar– era la clau.
Així va descobrir Víctor Jou el club Marquee, en ple carrer londinenc Oxford Street. Ell, a la barra. A l’escenari, Eric Clapton. “Això ho he de portar a Barcelona”, va pensar. I és que Jou és considerat “l’ideòleg” de la Música Laietana, explica l’historiador musical Àlex Gómez-Font. “És ell el que té la idea de muntar una sala de concerts a Barcelona, que fins llavors no existien”. Ens trobem a les primeries de la dècada dels setanta i l’oferta musical es limita a les sales de ball. “Era música de vestir, ballades per a gent adulta, com de diumenge”, explica Gómez-Font. Però la gent jove no ho trepitjava. Fins que va arribar Zeleste, en aquella barriada de La Ribera. “Ara el Born és molt modern i d’anar a fer un copa, però en aquell moment era una zona molt deprimida”, contextualitza Gómez-Font.
Allà serà l’epicentre de cantautors com Pau Riba i Jaume Sisa, la rumba del Gato Pérez, l’Orquestra Mirasol, la Companyia Elèctrica Dharma…
Una tribu clarament diferenciada de la “gauche divine”, que s’ajuntava a la sala Bocaccio. “Els de la laietana abominaven una mica de la ‘gauche divine’ per considerar-los els nens macos de Barcelona”, sospita l’historiador musical. I es diferenciaven, doncs, de la nova cançó (Raimon, Lluís Llach, Serrat…). Tampoc eren seguidors de la sala La Cova del Drac (altra sala mítica, fundada pel jazzman mallorquí Guillem d’Efak, de qui algunes informacions apunten que va viure a Terrassa a finals dels anys seixanta).
Però ells eren “laietans” (per la ubicació geogràfica al costat de Via Laietana). I avui, la Nova Jazz Cava acull un tast d’aquella banda sonora. La banda Nucli trio interpretarà una “playlist laietana”, acompanyat de tres músics de sengles bandes d’aquell temps.
Els membres de Nucli Trio
Hi serà Miquel Àngel Lizandra, qui va formar part de l’Orquestra Mirasol. “Van barrejar el rock amb les mandolines, donant un aire mediterrani”, diu Gómez-Font.
En representació de les orquestres, hi serà Jordi Soley, teclista fundador de la Companyia Elèctrica Dharma. “Van barrejar el jazz i el rock amb la sardana; igual que l’Orquestra Plateria, que agafaven cançons de festa i ball i els hi donen la volta”.
I, en tercer lloc, Eduard Altaba, contrabaixista i gran improvisador. En l’època de Zeleste va formar part de Blay Tritono i Tropopausa, probablement el més experimental dels corrents internes dins de la Música Laietana.
Tots tres comptaran amb la interpretació de Nucli Trio com a base. El seu bateria, David Viñolas, explica: “Nosaltres no els vam conèixer, per edat. Però és un moment musical molt interessant d’aquest país”, diu. “I això, malgrat que l’Ona Laietana es coneix poc, perquè se li ha donat poca importància, per no dir que estan quasi en l’oblit; malgrat tenir en paral·lel al moviment de la Noca Cançó”. Juntament amb el guitarrista Guillem Plana i el contrabaixista Aleix Forts interpretaran aquesta playlist Laietana.
Avui, aquella escena musical es reencarna a Terrassa. “La Nova jazz Cava recupera l’esperit de Zeleste, com a sala autèntica i independent”, remata Gómez-Font. De fet, Valentí Grau és “el nostre home” a la Laietana. Va ser amic de Víctor Jou, amb qui va impulsar la recuperació del Festival de jazz de barcelona i els concerts de jazz a la sala Zeleste
50 anys després.
