Rosa Ferrer, professora d’infermeria
“La gran tragèdia del món és que no cultiva la memòria”, Martin Heidegger, filòsof (1889-1976, Messkirch, Alemanya). Ja sabem, o hauríem de saber, què passa quan ens falla la memòria, arriba una pandèmia i no ho esperàvem, tot i que són cícliques tal com tan bé explica la història de la medicina, passa que tornen a augmentar les malalties de transmissió sexual de manera molt greu i alarmant, i ens sorprèn.
Notícia del 27/10/23: “La regió europea de l’OMS va registrar un màxim històric de 17 milions de casos notificats d’ITS bacterianes el 2019, juntament amb un augment del 49% en els nous diagnòstics de VIH entre el 2010 i el 2019, assolint un total d’1,5 milions de casos”, és un estudi liderat per l’equip de metges infectòlegs de l’hospital Trias i Pujol a petició de la revista científica “The Lancet”.
Aquesta és una epidèmia que es pot convertir en pandèmia, que amb una correcta educació sanitària i sexual es podria evitar. Com diu Heidegger, la nostra gran tragèdia és no cultivar la memòria! Com a professional sanitari, havent treballat als anys setanta a l’Hospital del Mar, en aquell moment hospital d’infecciosos, vaig tenir cura de moltíssimes persones amb malalties infeccioses de transmissió sexual, les bacterianes: gonorrea, micoplasma i sífilis; víriques: herpes genital, hepatitis B i C, berrugues venèries o condilomes, etc. En aquells moments, no es coneixia el VIH, que va ser descrit pel Dr. Gallo i el seu equip de l’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units o National Cancer Institute (NCI) l’any 1984. La primera pastilla de l’endemà de progestina sola va ser aprovada per la FDA o USFDA (Administració d’Aliments i Fàrmacs dels Estats Units) per a anticoncepció d’emergència el juliol del 1999.
Tant a l’hospital, com després a l’Institut Municipal d’Higiene, ambdós pertanyien a l’Ajuntament de Barcelona, on vaig treballar al Departament d’Epidemiologia i al d’Educació sanitària, em va quedar més que clar que la prevenció ha de ser el primer en salut, sobretot en les malalties ITS (infeccions de transmissió sexual), i la prevenció no es fa ni amb antibiòtics ni amb la pastilla de l’endemà, sinó amb el senzill ús del preservatiu, és trist que avui dia hàgim de tornar a parlar de l’augment d’aquestes infeccions.
Diu també aquest article: “La resistència als antibiòtics comporta un nou maneig terapèutic de les ITS (…) Les estratègies actuals per respondre a la resistència als antimicrobians s’estan quedant enrere, cosa que emfatitza la necessitat de nous enfocaments, com proves de diagnòstic ràpid per reduir l’ús excessiu d’antibiòtics en els casos en què la infecció no està confirmada, proves moleculars per identificar patògens resistents als medicaments i reutilitzar antibiòtics antics per al tractament de les ITS”. Prenem tants antibiòtics, i debades sense que sigui necessari, que ja no fan l’efecte que s’espera quan són realment necessaris. Diu que s’hauran de “reutilitzar antibiòtics antics per al tractament de les ITS”, d’acord, però cal sobretot fer educació per a la prevenció.
Entre les moltes discussions que hem tingut a classe amb els alumnes d’infermeria sobre sexualitat, m’agradaria explicar-los una que comprèn més d’un tema a tenir en compte. Fa uns anys, una alumna de primer em va preguntar: “Què opines de la pastilla de l’endemà?” Li vaig dir que em semblava bé sempre que es donés de manera coherent sense abusar-ne i calia tenir en compte que no protegia… No em va deixar seguir, i aixecant la veu digué: “El que dius és una bajanada, la podem prendre cada vegada que tinguem una relació sexual per no quedar embarassades, a més, és gratis!”, “mira, ni és sana, ni és gratis”, “tu què sabràs! Si la donen sense pagar és perquè és gratis i no fa cap mal”, “gratis no ho és, la paguem entre tots els que treballem, els teus pares, jo, etc., perquè en un cas de necessitat la rebeu sense pagar-la vosaltres, però la paguem entre tots, i sana tampoc!
Com cap medicació que no es faci sota un bon control, pot tenir molts efectes secundaris”, “total no és més que una pastilla anovulatòria”, va afegir. “A veure, fixa’t en el que explicaré ara: mentre que una pastilla anovulatòria porta 100 o 150 micrograms d’hormona, que són 0,10 o 0,15 mil·ligrams, la pastilla de l’endemà en porta 1,5, de mil·ligrams, que equivalen a 1.500 micrograms, és a dir, 10 vegades més que l’anovulatori, és com si prenguessis 10 pastilles d’anovulatoris de cop, per tant, si coneixes els efectes secundaris no desitjables dels anovulatoris, ja pots deduir tot el que pot passar amb una sola pastilla, imagina’t si en prens, per exemple quatre al mes, superarà la dosi mensual total del tractament anovulatori”. Es va quedar un moment mirant-me amb cara d’empipada, i com si res va i deixar anar: “Aleshores avortarem!” “No, dona no, això no és la solució.” “A veure –contesta ella– el cos és nostre, o tu no ets feminista? I amb el nostre cos podem fer el que volem!” “Mira, com que soc feminista, dona i persona, crec que el primer que hem de fer amb el nostre cos és tenir-ne cura i prevenir en lloc de ferir-lo, tant físicament com psicològicament i emocionalment. “Doncs jo tinc una amiga de disset anys que ha avortat tres vegades i està perfectament bé”. “Et puc assegurar –li vaig dir– que pot semblar que està bé, però tot avortament, encara que sigui pensat i volgut, deixa seqüeles, de vegades físiques, però moltes de psíquiques i emocionals, i acabant sortint sempre!” Un alumne va aixecar la mà i digué: “Rosa, la majoria de nosaltres no pensem igual que ella.” “Ho sé, i és molt important que tingueu en compte sempre la prevenció, no sols d’un embaràs, sinó de totes les malalties de transmissió sexual que hi ha i que tan sols es poden prevenir amb barreres com és el preservatiu. En el cas d’un accident, que es trenqui o sigui defectuós, cal consultar amb un professional per si s’ha de fer la pastilla de l’endemà i, a més, controls analítics per possibles contagis. En el cas que fes falta, ja es donarà la medicació adient, no exposem el nostre cos contínuament, precisament perquè és nostre i l’hem de cuidar tant noies com nois, ni malgastem de manera irracional els recursos sanitaris”.
Ara ens trobem que hem abusat tant de tants medicaments, que ja no són efectius perquè el nostre cos s’hi ha acostumat, alhora que per manca de prevenció estem davant d’una epidèmia que, com he dit abans, pot acabar sent una pandèmia.
Cal fer una bona educació sexual i sanitària als nostres preadolescents, a més de l’educació sexoafectiva, que ja s’està fent, i no perquè hagin de tenir sexe immediatament, sinó perquè quan en tinguin, que un dia o altre en tindran, estiguin preparats per tenir-lo de manera conscient evitant les ITS, així com embarassos i avortaments no desitjats.
