Nuria Zaragoza, professora de dansa del ventre i de ioga
Va començar a interessar-se per la dansa del ventre i es va formar en diversos llocs, fins que una amiga li va demanar que li donés classes. “I vaig començar per ella, a un lloc molt petit, fent classes a cinc o sis persones”, recorda. Més tard ja va muntar la seva primera escola. “És una classe de ball que pot fer qualsevol persona i per a totes les edats i treballes tots els músculs del cos”, assegura.
Des de 2007, regenta l’escola Neit Danza y Salud, on també es fa ioga i massatges relaxants. Té assumit que, per a molta gent, la dansa del ventre té el component de frivolitat per a qui no la coneix. “És una dansa molt per a tu, per sentir-te bé i la resta és la fantasia de la gent, que ho veu com molt exòtic i molt sensual, però en realitat aquesta dansa no es fa amb aquest objectiu”, comenta i apunta també que “és una cosa per treballar des de l’interior”.
“No és exigent i una cosa que la gent no ho pugui fer”, afegeix. Quan va començar, rememora, “hi va haver un “boom” amb la dansa del ventre” i ara hi ha “una tendència a tornar a la prevenció i a sentir-te bé”. Després d’uns anys ballant, va descobrir el ioga i li va semblar “un complement essencial a l’hora de reconèixer el teu cos i com obrir-lo”, si bé considera que la dansa oriental abasta més coses que el ioga, que és “més individual”.
Remarca que, per exemple, amb la dansa del ventre les dones treballen “zones que tenen oblidades” i afegeix que “quan comences a fer-la et costa, però després és molt reconfortant”.
