Noemí Catalán, atenció al pacient de reproducció assistida
Fa pocs mesos que viu a Terrassa i explica que va ser mare amb 45 anys. “Soc mare en solitari, per reproducció assistida” després de més de 10 anys intentant-ho. Treballava com a responsable d’un petit hotel de Barcelona i quan els va anunciar que estava embarassada “em van fer fora”. Ha treballat gairebé sempre en el sector del Turisme i no va trobar res de feina.
Després de ser mare, que va arribar la pandèmia, si bé, un temps després, ja va trobar una feina, tot i que “no era del meu”. Havia començat a crear un perfil d’Instagram i YouTube “per ensenyar què és la maternitat en solitari” i a la seva edat i “va anar creixent”. Li feien preguntes mèdiques i de Psicologia i va començar a contactar amb clíniques i feia directes.
I ha convertit això en la seva feina, per “ajudar a tothom que està passant per temes d’infertilitat, donant visibilitat a la diversitat familiar i a la no ocultació de la donació d’òvuls o d’esperma o d’embrions”. “El camí cap a la maternitat és molt difícil moltes vegades i s’ha de fer que ho sigui una mica menys i que les persones se sentin acompanyades”, detalla. “No sempre tenir mare i pare és una garantia que l’infant serà feliç”, afirma. Creu que “el més important és qui està al seu voltant, que sigui estimat i que tingui tot el que necessita emocionalment”.
També escriu contes en els quals explica, per exemple, temes com la reproducció assistida, les donacions o la diversitat familiar. Són textos assequibles per als més petits.
