Opinió

El plenari de la Cambra i la seva importància

Ramon Talamàs i Jofresa, President de la Cambra de Comerç de Terrassa i candidat a la reelecció

Avui, i amb la presidència del secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya, està previst celebrar el Ple Constituent de la Cambra de Terrassa, en el qual els seus integrants estem convocats per elegir els dotze membres del Comitè Executiu i la presidència entre ells.

El plenari el componem quaranta-cinc membres, i trenta-cinc dels quals sorgits de la recent contesa electoral representem la globalitat del teixit econòmic de la demarcació que, en el nostre cas, es va dividir en vint diferents epígrafs que engloben activitats afins i quin pes, representat pel nombre de llocs, d’un a tres, deriva de les magnituds econòmiques relatives. Així, per exemple, el grup de la indústria química, cautxú i plàstics té una representació de tres membres, la construcció en té dos, i transports i emmagatzematge està representat només per un membre. Dels deu restants llocs, cinc representen les associacions empresarials i han estat escollits pels anteriors entre les dues candidatures que es van presentar i els cinc restants corresponen a empreses amb compromís d’una aportació econòmica anual durant la legislatura que s’escullen per subhasta.

En cobrir i representar la realitat econòmica de la demarcació, el plenari, com a màxim òrgan de govern de l’entitat, té una importància cabdal per determinar l’estratègia i les polítiques que l’entitat ha de portar a terme per complir la seva principal finalitat, que no és cap altra que el foment de l’activitat econòmica de la demarcació, que inclou els termes municipals de Castellbisbal, Gallifa, Matadepera, Olesa de Montserrat, Rellinars, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls. Són trenta-quatre mil set-cents setanta-tres els NIF representats. La demarcació genera el 6,4% del valor afegit brut (VAB) de Catalunya, a la mateixa hi treballa el 6,8% de la població ocupada en un 5,3% dels establiments que de tota mena hi ha a Catalunya. Per aquestes magnituds, la Cambra de Terrassa, degana de les catalanes fundada el dia de Sant Pere del 1886, és la tercera de Catalunya.

Les tretze cambres catalanes que tenen com a denominació oficial la de Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Serveis, i de Navegació en alguns casos, som corporacions de dret públic tutelades per la Generalitat. Hereves d’antigues institucions com el Consolat de Mar i la Junta de Comerç, formem part de la realitat institucional de Catalunya des de fa segles en el doble vessant de representació, foment i defensa dels interessos generals de la indústria, el comerç, els serveis i la navegació, i de col·laboració amb les administracions públiques.

Entre d’altres, són funcions del plenari, que per imperatiu legal s’ha de reunir cada tres mesos com a mínim, l’elecció i cessament de la presidència i dels altres càrrecs del comitè executiu d’entre els membres del ple, així com l’aprovació del reglament de règim interior i de les seves modificacions, dels pressupostos ordinaris i extraordinaris i de llurs liquidacions, i també dels comptes anuals.

L’assenyalada funció orgànica d’elegir la resta d’òrgans de govern implica lògicament la seva prevalença sobre els mateixos i aquí ja la seva importància que, al meu entendre, complementa la representativitat del teixit empresarial, la qual mereix estar amatent a les seves realitats, de la seva evolució, necessitats i perspectives, per així poder articular les activitats camerals de la millor manera per al compliment de les finalitats que tenim històricament encomanades i que duem a terme amb la millor voluntat, però actualment amb dificultats per la manca d’una necessària Llei de Cambres catalana, pendent des de fa nou anys, que a la vegada ha de fixar les bases per al finançament de les nostres activitats públiques que, a excepció de les concertades, les estem ara sufragant a càrrec dels nostres fons propis i del marge de les activitats privades, circumstància que lastra la nostra millor actuació.

President de la Cambra de Comerç de Terrassa i candidat a la reelecció

To Top