Antonio Machado
Ara volen justificar la reacció violenta en el territori de Gaza per part d’Israel, en una estratègia genocida basada en el seu dret de defensa, com a resposta de les accions de Hamàs.
La veritat és que a l’opinió pública occidental ha calat aquesta anàlisi que genera un reconeixement cap a l’assassí. Però tot això, l’acció i la reacció han donat peu a les conseqüències que es viuen a la Franja de Gaza des del 1948.
El que ha oblidat Occident, perquè així ho han volgut sempre els seus governs i parlaments, és que palestina sigui una causa perduda. Mentre no genera soroll com anys enrere, pràcticament no existeix, i quan existeix és per convertir-se en Hamàs, perquè això és el que vol l’imperialisme. Primer van ser els fronts laics de l’OLP, del Front Popular i el Front Democràtic per a l’Alliberament de Palestina, els que amoïnaven l’imperialisme ianqui i el seu protegit sionista Israel.
Occident ha oblidat que Israel és un Estat terrorista des de la seva fundació que basa la seva acció política en una planificació feixista d’eliminació permanent del poble palestí. Ens hem acostumat a mirar cap a un altre costat mentre l’imperialisme ianqui té el seu millor client a la indústria armamentista amb l’Estat Israelià, que al seu torn té interessos capitalistes inversors al complex militar-industrial dels EUA.
Des del 1967, després del triomf de la guerra dels Sis Dies, els assentaments en territori palestí són una constant menyspreant les resolucions que emet l’ONU. El 2002 Israel va intensificar el setge als palestins mitjançant sectoritzacions del territori amb passos obligats per punts de control militar. Amb aquestes accions han aconseguit limitar la població civil en dues grans borses de misèria i repressió, d’una banda, la Franja de Gaza, totalment tancada, i la converteix en el camp de concentració més gran del món amb més de dos milions de presoners palestins, i el 40% del territori de Cisjordània, sotmesa a un control militar permanent i compartint-la amb una administració palestina totalment ineficaç que li serveix per poder demostrar al món que els palestins es governen ells mateixos. Fet totalment fals a la pràctica.
Les dues zones destinades als palestins estan desproveïdes dels serveis més elementals necessaris per poder sobreviure, i quan s’ha aconseguit alguna ajuda externa destinada als palestins, Israel va i ho destrueix.
El 7 d’octubre, Hamàs va iniciar un atac contra Israel a enclavaments estratègics dels territoris ocupats com Kibutz, que va provocar 1.200 víctimes mortals i més 3.000 ferits. Aquesta acció ha servit al sionisme d’ultradreta de l’Estat d’Israel per desencadenar accions de càstig a tots els àmbits de la vida del conjunt del poble palestí, centrat a la Franja de Gaza, als més de dos milions de persones que estan atrapades en aquest camp de concentració en què s’ha convertit.
El 13 d’octubre, les Forces de Defensa d’Israel (FDI) fan públic que l’exèrcit israelià entrarà a la Franja de Gaza pel nord i instrueixen a la població perquè en 24 hores se’n vagin cap al sud. Van emetre aquesta directiva dissabte, instant els residents a traslladar-se de la ciutat de Gaza a les regions del sud de la vall de Gaza per “garantir la seva seguretat”. Aquesta mesura ha resultat ser un parany per matar com més palestins millor, perquè els dies següents Israel ha estat bombardejant centres assistencials i hospitals del sud de manera selectiva. L’Hospital Al-Ahli ha deixat un saldo de 500 civils morts, més de 8.000 persones s’havien refugiat als exteriors de l’hospital. Així s’ha demostrat quan l’atac dels bombardejos s’ha desplaçat cap al sud, on la població que ha fugit és un flanc segur sense arriscar la vida de cap soldat. A més, les mesures que Israel ha pres amb el subministrament d’aliments, aigua, medicaments i combustible, bloquejant el seu lliurament en el pas fronterer de Rafá (Egipte), contra els palestins. Centenars de camions es troben allí parats. Avui han permès l’entrada de 20 camions, que en poques hores s’ha tornat a tancar.
L’ajuda rebuda és un insult a la intel·ligència, cal assistir més de 2 milions de palestins, dels quals la meitat són menors de 18 anys, abans dels atemptats de Hamàs, entraven 100 camions diaris d’ajuda a Gaza, que és el que necessiten segons ACNUR de l’ONU. El destí sionista és continuar assassinant palestins sigui com sigui. La falta de combustible per alimentar els generadors elèctrics dels hospitals és una altra mesura per ajudar persones a morir.
Davant el complot generalitzat de molts països del món acceptant la realitat d’Israel a costa del sofriment del poble palestí, només els ciutadans del món expressant el seu rebuig total a les polítiques dels seus governs al carrer mobilitzant-se massivament aconseguiran que es pari aquest procés genocida i s’elimini el règim d’apartheid imposat a la Franja de Gaza i Cisjordània.
Hem de manifestar el nostre rebuig mantenint una presència permanent als carrers de les nostres ciutats, i castigant electoralment aquells partits que estan més prop del sionisme que del poble palestí. Hem de dur a terme boicot a tots els productes que es fabriquin amb capital israelita.
Amb les mobilitzacions que hi ha hagut aquesta setmana a molts països del món, ja hem aconseguit que la invasió terrestre de la Franja de Gaza s’hagi ajornat fins a una altra ordre, però les bombes continuen caient. Mai oblidem que mentre nosaltres estem còmodes a casa nostra, continuen morint menors cada 15 minuts als territoris ocupats.
