Família Ávalos
Jacinto Avalos Cardona havia nascut el 12 de juliol de 1953, al si d’una família humil que havia anat a viure al polígon d’habitatges de Montserrat, a Terrassa, construït pel govern com a solució a l’allau d’immigrants que havia estat arribant a la ciutat en cerca de feina.
Va començar a freqüentar els centres juvenils de barri entre els 17 i 18 anys (1970). En aquella època, aquesta mena de centres, vinculats a parròquies i associacions de veïns, eren un punt de trobada, formació i conscienciació política dels joves, que començaven a conformar una visió crítica de la realitat en què vivien.
L’única filiació que se li atribueix de forma fiable és la de la CNT-Terrassa, tot i que mai no va ostentar cap càrrec i la seva relació amb el sindicat local no va ser constant. D’alguna manera, la seva figura respondria al perfil de llibertari, tot i que mai no s’acabaria de sentir lligat a una sola organització en concret. Se l’acusaria de pertànyer a diferents partits i organitzacions, però el cert és que el judici a l’Audiència Nacional no va aportar cap prova en aquest sentit i ni tan sols els seus companys de lluita o el propi advocat que el va defensar, han pogut confirmar o desmentir aquestes vinculacions.
La seva consciència social va portar-lo a destacar en plataformes com l’Assemblea de Parats o l’ATVD (Assemblea de Treballadors per un Habitatge Digne), les quals giraven en torn una estratègia de demandes concretes i accions pragmàtiques que el portaran a participar activament en les ocupacions dels pisos de Can Niquet. Durant les ocupacions, en Jacinto va patir la seva primera detenció, passant per comissaria i sent interrogat pel cap de la brigada politicosocial de Terrassa.
A principis dels vuitanta, es produeix un gir repressiu cap a les assemblees d’aturats i per un habitatge digne, amb una campanya criminalitzadora, orquestrada pel Govern Civil, Ajuntament (PSC), mitjans de comunicació i policia. El 20 de gener del 1981 Jacinto seria detingut a casa seva, passant nou dies sota la llei antiterrorista. Denunciaria tortures, amb la finalitat que signés una declaració inculpatòria.
El 18 de novembre del 1982, va ser jutjat i condemnat sense cap prova definitiva a 5 anys de presó. Compliria condemna, primer al centre de la Model a Barcelona i, posteriorment seria traslladat al centre penal de Carabanchel, Madrid, que, als anys 80 era un veritable camp d’extermini tant per a presos polítics, com socials (heroïna, malalties i repressió); les morts a Carabanchel serien molt nombroses.
Quan li quedava poc temps per aconseguir la llibertat va ser trobat mort a la seva cel·la, el 30 d’octubre de 1983, en estranyes circumstàncies. Malgrat les peticions d’investigació per part de la família, la versió oficial donava el suïcidi com a causa de la mort.
El dia 1 de novembre un miler de persones acompanyaven en silenci el seu cos sense vida. La família sol·licitaria una segona autòpsia que seria denegada i ni tan sols les autoritats deixarien veure el cos del Jacinto. Terrassa “La Roja”, estava de dol, havia perdut un militant antifeixista, un jove valent, llibertari, solidari i sobretot company i amic de la seva gent.
La ciutat de Terrassa té un deute amb el Jacinto. Ell va lluitar contra un franquisme potser no tan residual com alguns ens van voler fer creure i molt violent. El millor homenatge que podem fer-li ara és no oblidar la seva memòria com a militant de base i com a persona valenta, lluitadora, solidària i implicada activament en contra de les injustícies socials.
