Rosa Ferrer
La disposició a acceptar la responsabilitat de la nostra vida és l’origen d’on sorgeix l’autorespecte”, Joan Didion, periodista. Nosaltres som els primers responsables de la nostra salut. Hem passat de l’evolució a la involució!
Hem tardat milers d’anys per assolir fites que semblaven inassolibles, llibertats que pensàvem que mai arribarien i quan ho tenim, resulta que tornem enrere amb una rapidesa increïble tant amb els drets com amb els deures. Com deia Sèneca: “Una era construeix ciutats, una hora les destrueix”. Sèneca, que va morir l’any 65 dC, parlava del que costa aconseguir construir i la rapidesa en què es destrueix en una època en què no hi havia ni ordinadors, ni intel·ligències artificials, ni armes de destrucció massiva. Ara bé, tenia molt clar el que costava arribar a tenir, llarg i feixuc, i arribar a perdre, molt, molt ràpid.
Recorden les ganes que teníem d’arribar a la majoria d’edat per tenir llibertat? Ens volíem menjar el món. Volíem decidir per nosaltres mateixos, tots, però sobretot les dones. I, de sobte, ens trobem per un cantó amb una pandèmia, que ja és prou dur per si mateixa, que retalla llibertats que fins a un cert punt podem entendre, alhora que ens “amoltona” i les manté retallades un cop passada. Falten professionals de la salut, i els que hi ha estan sobrepassats, dins d’un sistema que prioritza objectius abans que les persones. Un sistema que posa els professionals davant d’un ordinador abans que davant les persones, que programa proves abans que visites sense ni tan sols tenir una orientació diagnòstica, que és bàsica per demanar-les, per a una bona praxi, i per no tirar els diners públics, que són de tots, a la claveguera. Ens estem trobant que ens truquen per donar-nos hora per fer proves sense prèvia consulta, en el meu cas concret ni tan sols conec la persona que m’han dit que les demana, diuen que és possible que com que fa temps que no me n’he fet, cosa que no és certa, ha fet que s’hagi generat la petició, també em diu la persona que em truca que ja m’arribarà un avís si un cop feta la prova, en aquest cas una analítica, cal que em vegi el professional de la salut o no… Li demano hora de visita per conèixer aquest professional i el primer que em diu és que no cal, que em faci l’analítica i si surt alguna cosa, ja em veurà. Mirin, això no va així, a això se li diu invasió a la privacitat, a la intimitat, deshumanització i… no vull posar-hi cap més paraula. Jo com a professional de la salut sento molta vergonya del que està passant, i, tant com a professional de la salut com a persona del carrer, demano, millor dit, exigeixo que apaguin ordinadors i obrin les consultes a les persones que necessiten ser visitades per problemes de salut i a qui els donen hora per a dos o tres mesos. També demano a tots vostès que reclamin el seu dret a ser atesos, que els mirem a la cara, que no sigui un ordinador qui decideixi que li toca fer-se una prova, i que deixin per escrit totes les incidències i problemes que es trobin pel camí, sense gens de por, ja que les paraules se les emporta el vent, però el que està escrit queda i acaba pesant, ho hem de fer tots, vostès i els professionals de la salut que ho som per vocació.
Com ja saben, m’agrada verificar el significat del que dic, per tant, he buscat què és un professional de la salut, no perquè jo en tingui dubtes, sinó perquè voldria que a tothom li quedés clar. Els en poso dues definicions, la global i la que dona l’Organització Mundial de la Salut (OMS), marco el que és, des del meu punt de vista i per aquest moment que vivim, bàsic: “Un professional de la salut és una persona capacitada per atendre els problemes de salut dels pacients segons les diferents àrees de les ciències de la salut. S’involucren en l’atenció primària i l’atenció amb especialistes. És una persona que ha completat estudis professionals en un camp de la salut, com una infermera, un fisioterapeuta, un metge, etc.”
Segons defineix l’OMS: “Un professional de salut és una persona capacitada en una de les àrees de les Ciències de la Salut que té la responsabilitat d’atendre directament un patiment humà”.
Doncs sí, ha de ser una persona capacitada, que hagi completat estudis professionals en un camp de la salut i que té la responsabilitat d’atendre directament un/el patiment humà, per tant, no pot ser cap administratiu/va amb una IA, ni a distància, tret del cas d’una consulta amb el de“capçalera” que ens coneix de tota la vida i pot atendre una consulta menor per telèfon.
Han llegit que en algun lloc posi mainadera? Una mainadera és una persona, generalment una dona, que treballa tenint cura d’un o més infants i ha de prendre les decisions més adients per a ells; els professionals de la salut ni són ni han de ser mainaderes, nosaltres som, com he dit en començar l’article, els primers responsables de la nostra salut, i, en el cas de tenir un problema de salut, cal treballar per recuperar-la amb l’ajuda dels professionals de la salut, i ho hem de fer plegats. Mai m’ha agradat aquella frase que a voltes sentim: “Tu no et preocupis que jo me n’ocupo”, no, tu com a persona entesa em dones pautes i ens n’ocupem els dos!
Polítics i administradors, vostès tenen la responsabilitat de gestionar curosament els nostres diners per tenir un sistema de salut d’excel·lència, aquesta és la seva feina, gestionar bé els nostres diners, que no són seus, i deixin que els professionals de la salut facin la seva feina amb els sous que es mereixen, que, per cert, també es paguen amb els nostres diners, i també paguem els seus sous, i, en cas de manca de diners, si hem de triar, no ho dubtin, ens quedem amb el personal sanitari!
