Parlar d’atletisme a Terrassa implica parlar de la Unió Atlètica Terrassa, l’entitat que gestiona les malmeses pistes d’atletisme de Can Jofresa. El club, que celebrarà l’any vinent el seu 40è aniversari, s’ha proposat créixer a nivell esportiu i social. Compta amb mig miler de socis i amb un equip de competició que se segueix obrint camí en el panorama català i espanyol.
Yolanda Gómez, que presideix l’entitat des del maig en substitució de Marta Gironès, vol fer créixer un club pel qual han passat des del 1984 destacats atletes terrassencs. “Volem organitzar proves atlètiques a les nostres instal·lacions, entrar en el calendari de competicions de la Federació, però el mal estat de les pistes ens ho impedeix”. Precisament d’això va parlar dilluns la presidenta de l’entitat a la Casa de l’Esport amb la regidora d’Esports, Sarai Gascón. La trobada, a la qual va assistir-hi també la presidenta de la Federació Catalana d’Atletisme, Mercè Rosich, va ser força positiva.
Compromisos de l’Ajuntament
Plenament conscient de la situació precària de les pistes de Can Jofresa, l’Ajuntament s’ha compromès a resoldre tan aviat com sigui possible les principals mancances. Les deficiències més urgents a esmenar són l’enllumenat, el matalàs de perxa, ara inexistent, i l’adequació d’un espai que pugui ser utilitzat com a gimnàs. Ara per ara, els atletes han de fer peses i exercicis a la mateixa pista, plogui o faci sol. “ Amb això ja podríem acollir competicions. Seria un pas molt important per al club i per a la ciutat. Ens han dit que en un mes tindrem el nou matalàs. El tema de la llum sembla més complicat. Es buscarà una solució d’emergència per tal que els nostres atletes no hagin d’entrenar-se a les fosques. Pel que fa al gimnàs, depèn del servei de Patrimoni. Esperem solucions”, assenyala. Lamenta que “aquest any ha marxat tot el grup de llançadors de tecnificació”.
Pel que fa al tartan, que es va canviar fa només tres anys, l’Ajuntament demanarà explicacions a l’empresa que el va col·locar abans que expiri la garantia. Està en mal estat i destenyeix.
Mercè Rosich, crítica
Mercè Rosich, presidenta de la Federació Catalana d’Atletisme / ALBERTO TALLÓN
Per la seva banda, la presidenta de la Federació Catalana, Mercè Rosich, va destacar la tasca que duu a terme la UAT. “Els clubs passen per tota mena de moments i circumstàncies, però el fet que una entitat es mantingui durant 40 anys vol dir que s’han fet les coses bé. El mal estat de les instal·lacions és un hàndicap molt important. D’una banda, els atletes no poden entrenar com haurien de fer-ho. I de l’altra, no es poden acollir competicions en aquesta pista. En aquest cas, si no es pot fer perxa, no sortiran bons saltadors de perxa. És un problema enorme. Terrassa està molt ben ubicada i és una llàstima no tenir una pista en condicions. Perjudica moltíssim la ciutat. Recordo haver-ho comentat a l’alcalde, però llavors s’apropaven les eleccions. Esperem que ara sí que es pugui fer”.
Pensant en el 40 aniversari
L’any 2024, la Unió Atlètica Terrassa festejarà els seus 40 anys. Al febrer organitzaran una prova de les Trail Running Series. Al maig es recuperarà la competició social que es feia fa anys als clubs. Es preten que sigui un punt de trobada d’atletes que han passat per l’entitat durant aquestes quatre dècades.
ATLETES DE PRESENT I FUTUR
Els joves atletes de la UAT estan obtenint cada vegada millors resultats. Vegem-ne tres exemples
Joan Fuentes, velocista, 26 anys
“Porto vuit anys al club. La meva especialitat és la velocitat. Faig 60, 100, 200 i 400 metres. Tenim un club amb un gran potencial, però amb l’impediment de les instal·lacions. La pedrera és molt bona. Malgrat les pistes i l’inexistència d’ajudes, el club avança”.
Queralt Pey, llargada i triple salt, 20 anys
“Fa 13 anys que soc a la UAT. Vaig començar fent de tot. Cap als 14 anys em vaig especialitzar en els salts horitzontals. Tenim un equip de competició molt compacte, però el mal estat de les instal·lacions va contra el desenvolupament dels atletes. Molts marxen. És molt complicat entrenar així”.
Adrián Priego, decatleta, 18 anys
“M’agrada el decatló perquè comporta gran varietat de proves. És molt complet. El que més m’agrada és la perxa. Al club no puc entrenar-la i he de fer-ho en altres clubs o bé al CAR. No tenim gimnàs i les pistes estan malament”.
