Albert Pintó Pérez, nascut a Terrassa el 28 d’octubre de 1985, es dedica al món del cinema com a director, una afició que el va enlluernar veient al Cinema Rambla “La Roca”, amb Nicolas Cage i Sean Connery de protagonistes. Ha rodat més de seixanta curts i va estrenar-se en els llargmetratges codirigint una comèdia negra, “Matar a Dios” que va agradar al públic del Festival de Sitges. El seu últim treball, “Nowhere”, a la plataforma Netflix, ha estat tot un èxit a tot el planeta.
Com se li va obrir la possibilitat de dirigir “Nowhere”? El dia de l’estrena de “Malasaña 32” em truca Miguel Ruz i em diu que vol fer una pel·lícula, que és “Nowhere”.
I es van trobar. Vam quedar a Barcelona i tres anys després s’estrenava la pel·lícula. Tot és un procés de tenir molta fe perquè, si al final necessites una nònima i pagar factures, et quedes amb aquella feina.
S’esperava l’èxit d’aquesta pel·lícula? Sabia que la pel·lícula que era bona i que podia agradar, perquè l’havia fet, però tampoc saps com reaccionarà el públic. Llavors, quan veus que és la tercera pel·lícula més vista de Netflix, et dona caliu i calor, perquè arribes a la gent i el teu criteri connecta amb el públic. Això et dona pau i ganes de seguir treballant, perquè és complicada aquesta professió. Tothom veu la catifa vermella i no és així, ni guanyes tanta pasta ni vius a mansions. No tot és èxit, és duríssim.
També hi ha satisfaccions. Sí, m’han arribat històries precioses, històries de tot el món, dels Estats Units, de Malàisia, de Sud-America… He fet la pel·lícula per a ells. Sempre he pensat que no canviem vides, però canviem ànimes i amb aquesta pel·lícula hem canviat alguna ànima d’alguna persona, i m’han arribat missatges en aquest sentit, i estic molt content.
El gènere de la pel·lícula el té en compte? M’agrada sentir-me director i els meus referents són directors que expliquen històries, com Spielberg, Fincher, Tarantino, Nolan, Villeneuve…. A mi em porten una història i la faig, independentment del gènere. He fet una comèdia negra, una de terror, un drama “survival” i ara estic preparant un thriller policíac de tràfic de drogues, “Tierra de nadie”, que es rodarà a Cádiz i si m’oferissin ciència-ficció o un western, ho faria. No tinc cap problema en el gènere. Hi ha d’haver una història a darrere. Quan dius que si a un projecte estàs un o dos anys de la teva vida fent-ho i com per no creure-hi. “Nowhere” em va arribar a 2020, han estat tres anys.
S’ha plantejat d’escriure algun guió o ho deixa per als guionistes? No es diu molt, però els directors sempre estem al guió. Pots sortir als crèdits o no, però estàs a darrere i per dirigir una pel·lícula has de fer-te- la teva. Sempre estàs demanant canvis als guionistes i involucrat en el guió, que si això no funciona, que si la relació entre els personatges no és lògica, o necessites que passi això perquè si no, no emocionarà, o falta acció o no hi ha prou drama, o prou terror. A “Nowhere” vaig estar dos anys treballant el guió i surto com a consultor de guió i podria haver sortit com a guionista. És part del procés.
D’on li ve això de dedicar-se al món del cinema? Des dels 10 anys. Vaig veure “La Roca”, de Michael Bay, al Cine Rambla i vaig pensar, què és això? I el meu pare em va dir, això és fals, és ficció i hi ha gent que es dedica això, a explicar històries per divertir. I vaig decidir que em volia dedicar a això, a explicar històries per canviar la vida de la gent.
On es va formar? Vaig acabar el batxillerat tecnològic i vaig anar a l’ESCAC, on m’ensenyen ben poc, però on vaig conèixer molta gent i un professorat molt maco.
Va fer la carrera ja pensant en fer de director? Sí, vaig fer l’especialitat de direcció, perquè, sí que vaig fer d’actor en els meus primers curts, però quan em vaig veure en pantalla no m’agradava. No m’agradava la meva veu ni la meva cara i em sentia més còmode darrere de la càmera.
I com s’inicia ja fent de director? Vaig començar fent curts, en porto seixanta i escaig i fent aquests curts crec que és quan vaig aprendre a fer cinema. A l’ESCAC vaig aprendre a fer les coses en col·lectiu i en equip, més que ser un home orquestra i conec a la gent que m’ha ajudat molt i amb qui he seguit. Montant els curts m’adono les coses que manquen a la direcció.
No és precisament un camí de roses aquest sector. No és un món fàcil per fer-se un lloc. Aquest ofici és una carrera de fons i una espècie de selecció natural i qui més aguanta més es queda. Quan surto de l’ESCAC venen èpoques molt complicades i em passo uns anys fent publicitat, vídeos per a empreses i em col·loco a una empresa fent vídeos corporatius. I faig els vídeos del Papa Francisco per a Facebook, això és una primícia, no ho sap ningú i també faig televenda.
Tot fins que va arribar el seu primer llargmetratge. Ens ajuntem amb el Caye Casas, perquè som veïns, i fem “Matar a Dios”. Tampoc és que funcioni molt bé, però guanya el premi del públic al Festival de Sitges.
I què ve després? Gràcies a la meva trajectòria dono classes a l’ESCAC, uns vuit anys i allà em coneixen i em recomanen a Warner Bros i Antena 3, per fer “Malasaña 32”. És una pel·lícula de terror i jo mai n’havia fet una de terror, però aprenc dels millors i ho faig. Després és quan em truca Miguel Ruz.
Ja no dona classes a l’ESCAC? Ara faig “masterclass”, perquè ara no tinc tant temps. Aquest novembre en faig una. Exigeix molt temps, però fer-ne durant vuit anys em va donar la vida i em va permetre ordenar les meves idees. Havia d’explicar coses que jo feia que no n’era conscient i com que reflexiones, et fa ser millor director, perquè els hi has d’explicar per què prens una decisió o una altra. A mi fer classes m’ha ajudat a ser millor director.
No té temps per a altres activitats? Per a mi, mirar pel·lícules i sèries és el més important. Abans de rodar alguna cosa tinc com una espècie de ritual, i és mirar-me de nou “Cadena perpètua”. És com una mena d’inspiració. També tinc una cançó preferida com “With or without you” d’U2, que m’emociona i em fa voler sentir més cançons.
TRES COSES QUE NO SABIES
Quina pel·lícula li hauria agradat dirigir? Moltíssimes, però la meva preferida és “Cadena perpètua”, però també “Seven” o “El truco final”, Tiburón, “El Padrino”….
I a quin actor o actriu? Soc molt fan de Marisa Tomei.
Alguna anècdota sobre “Nowhere”? Una dona no es parlava amb la seva filla feia 10 anys i es van reconciliar en veure-la.
