Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Si anem al diccionari a descobrir els diferents significats de la paraula “sort”, ens trobarem amb les següents formes de significació:
1. Encadenament dels successos considerat com a fortuït o casual.
2- Circumstància de ser, per mera casualitat, favorable o advers a algú o alguna cosa el que passa o passa.
3. Allò que passa o pot passar per bé o per mal de persones o coses.
4. Casualitat a què es refia la resolució d’alguna cosa.
I encara més si volem trobar diferents sinònims d’aquesta paraula ens trobem amb enfocaments tan diferents com: atzar, fortuna, ventura, casualitat, fatalitat, potra, raig, destí, futur, ombra, risc…
I hi ha força persones que pensen o projecten que la bona sort ve de la vida o de l’univers en general. També hi ha un grup de gent que defensa que la sort no ve directament de l’univers o de la vida, gairebé sempre ens arriba a través de les altres persones: un dia sona el telèfon i et diuen que t’han contractat per a la feina que volies; la persona per la qual sospires et truca i et diu que t’estima, etc. Pensa en coses que tens ganes que et passin, i veuràs que la gran majoria, si et passen, t’arribaran de la mà d’una altra persona. La bona sort ve quan tractem bé els altres. Aquest és el secret. Si vols atraure la bona sort, has de tractar bé la gent. Tan bé com puguis. Cada persona que se sent ben tractada per tu és una portadora més de bona sort cap a tu. Si dones amor a la gent, la gent et donarà sort.
No sé quina és la versió en la qual vosaltres us sentiu més identificats, en tot cas, deixeu-me que us traslladi la informació de la relació que existeix entre la sort i la nostra vida des del punt de vista de les neurociències. Des d’aquesta posició, la sort no és res més que una emoció (sentir-se afortunat) que depèn bàsicament de la química. Al nostre cervell, algunes reaccions que es relacionen entre si ho fan a través del neurotransmissor dopamina i els circuits neuronals que es configuren al seu voltant per generar-la i metabolitzar-la. Aquestes reaccions deriven en comportaments com poden ser l’optimisme i la motivació i en sensacions com la recompensa i el benestar. Què vol dir això? Que qui aporta un enfocament optimista activa la xarxa emotiva de recompensa i satisfacció, la qual cosa provoca que ens sentim més afortunats que, al cap i a la fi, és el que determina la sort de cadascú. La sort no és res tangible i demostrable, la sort és quelcom què depèn d’una sensació pròpia, personal i emotivament potent. Qui promociona comportaments i sentiments afortunats acostuma a ser una persona de sort. Qui la seva visió s’encara amb la fatalitat i el pessimisme amb gairebé tota seguretat serà una persona sense vivència de sort, tot i que alguna vegada es pugui acostar a visitar-la.
La sort per ella mateixa no és res, perquè tot i que hi ha gent que pensa que amb un cop de sort podrien tenir diners i amb aquests diners i sort ser més feliços, s’equivoquen. Hi ha persones plenes de diners que se senten desgraciades i, per tant, perceben com un infortuni la seva situació i, és clar, no noten per enlloc la sort en la qual se suposa que es troben.
Crec que conec i em relaciono amb centenars, milers de persones i diria que les cinc persones més felices que conec són gent que no tenen diners. Són gent que tenen la sensació de viure des del privilegi les seves vides, agraint tot el que tenen, bàsicament la salut i gaudint amb plenitud cada segon allò que fan, allò que assaboreixen.
Ja per acabar i sense cap mena de comprovació científica, però sí personal, cada vegada que entro en una sessió docent de mestres engrescadors em trobo amb un grup d’alumnes que se senten engrescats i afortunats, i cada vegada que entro en una aula amb mestres cansats i avorrits el grup també ho està.
Que la sort ens acompanyi és veritablement una fal·làcia, la sort no ens acompanya mai, l’hem de provocar en nosaltres i en els altres.
Dedicat a la Glòria, que malgrat alguns entrebancs es considera una persona amb molta sort.
