Jordi Selva, músic
Una guitarra a un contenidor sense cordes, va ser el seu inici en aquest món. “Vaig començar de casualitat i sempre he sigut una mica autodidacte”, comenta. El primer grup va ser “el típic” de l’escola amb cinc amics que s’ajuntaven per tocar. Després va passar per la banda Raiz i ara lidera Selva, que ja porta dos discos publicats.
A finals d’any, està previst que surti el tercer, “Saldré a buscarte”. Assegura que hi ha hagut molt espai entre el segon i aquest que ha de publicar-se. “No pensava que tornaria a fer un disc, i va ser arran de la pandèmia, que em va obligar a agafar aquella guitarra que estava oblidada. I comences, comences i comences fins que ho acabes”, assegura. Veure el teu disc publicat, comenta, “és gratificant, i és com el pintor quan veu el seu quadre” i afegeix que “et realitza i et satisfà fer un text, una melodia i una música i tenir-la empaquetada i poder-la escoltar”.
Li hauria agradat dedicar-s’hi professionalment, però reconeix que “és un món complicat i no és gratuït”. A l’hora de compondre, no té un patró fix. “De vegades et val una imatge d’una pel·lícula per estirar el fil. Pots parlar de qualsevol cosa i a aquest últim àlbum m’ha sortit una cançó de crítica social”, i això mai ho havia fet. Entre les seves aficions destaca que li agrada “treballar la fusta” i fa mobles i altres coses.
Selva, el seu projecte actual, està format per altres músics que també toquen a altres conjunts, com el bateria Marc Corominas, el baixista Robert Nortes i el guitarrista Genís Sobrado.
