Els camps de futbol de gespa artificial poden tenir els dies comptats. Això és el que es desprèn d’un informe de la Comissió Europea, que alerta de la toxicitat de les boletes de cautxú que serveixen per amortir els impactes en les instal·lacions de gespa artificial. Tanmateix, entenen que la gespa artificial no és sostenible, ja que les fibres plàstiques són contaminants, especialment per la costa catalana. Un estudi assenyala que fins a un 15% dels plàstics de més de 5 mil·límetres que suren a la costa catalana provenen d’aquestes instal·lacions esportives.
La gespa artificial sembla ser un important contaminant, però per ara no hi ha alternativa. Tots els camps de futbol de Terrassa, com la majoria dels de la resta del país, van passar de ser de terra a ser de gespa artificial de diferents generacions. Els darrers camps que s’han renovat amb aquesta tecnologia a la nostra ciutat van ser els del camp municipal de Ca n’Anglada i l’Estadi Olímpic, on hi juguen el CP San Cristóbal i el Terrassa FC respectivament. En aquests moments s’està procedint a la substitució de la gespa artificial del camp municipal de Can Jofresa, on hi disputa els seus partits la Unió de Futbol Base Jabac i Terrassa.
Viabilitat
Europa s’ha proposat eliminar la gespa artificial. Es tracta realment d’una solució viable i sostenible? La lletra petita del reglament de la Comissió Europea (CE) assenyala explícitament que d’aquí a 8 anys, concretament el 17 d’octubre de l’any 2031, no es podran comercialitzar aquestes boletes de cautxú.
Obres de canvi de gespa al camp municipal de Can Jofresa, la setmana passada / ALBERTO TALLÓN
Els microplàstics són partícules de menys de 5 mil·límetres que han esdevingut una problemàtica ambiental de primer nivell. La CE, en la seva proposta de modificació del reglament de substàncies i mescles químiques (REACH), xifra en 42.000 tones anuals la quantitat de microplàstics que s’alliberen al medi ambient.
Primer es va prohibir la purpurina i ara s’ha posat el focus en aquestes micropartícules de polímers sintètiques. Això afecta el denominat rebliment granular de les instal·lacions esportives de gespa artificial. Estan formades per fibra de polietilè. Un estudi de la Universitat de Barcelona ha alertat de l’impacte que tenen en el medi aquàtic. Però sembla que ara per ara, l’element crític és el granulat de cautxú, que s’elabora amb neumàtics reciclats.
Manca d’alternativa
La manca d’alternativa i l’enorme cost dels camps de gespa natural és el gran problema amb què es troba la prohibició d’aquest material. Després d’avaluar diverses possibilitats, la Comissió Europea ha proposat un període transitori de vuit anys abans de prohibir totalment la comercialització d’aquest material.
Segons recull la proposta de modificació del reglament, l’objectiu és “garantir que el màxim nombre de superfícies esportives de gespa artificial puguin assolir el final de la seva vida útil abans que calgui substituir-les”.
