Dissabte passat us presentàvem una primera tria de 10 bars del centre de Terrassa per llepar-se els dits. I us vam proposar que ens féssiu arribar les vostres propostes. Dit i fet, vau omplir les xarxes socials amb els bars i receptes que més us agraden. Aquest és un resum dels vostres suggeriments, que travessen Terrassa barri a barri.
La ruta passa per Ca n’Anglada, durant temps considerat el barri amb més oferta de peix i marisc! Més cap a l’est, creuem la riera de les Arenes a la recerca de patates braves. Tornem a Sant Pere i el Pla del Bon Aire, en els barris del nord de la ciutat. Fem una passada ràpida pel Centre i enfilem a cercar patates braves pels barris del seu de la ciutat.
Postdata: segona setmana seguida que no ens conviden a cap tapa. Creiem en el periodisme lliure, però acceptem petits suborns. Gaudiu de la ruta tant com nosaltres amb les vostres propostes!
El Claret
En la ruta gastro de Ca n’Anglada
A l’est de la ciutat tenim un dels barris amb més solera gastronòmica: Ca n’Anglada. Gent de tota Terrassa s’hi ha desplaçat històricament, als seus bars i restaurants de tapes. Potser un dels més coneguts és El Claret, amb unes braves en les quals la recepta opta per all i julivert a dojo i una salsa col·locada com una boina. També fan moltes tapes de peix. Si feu ruta per Ca n’Anglada, podeu visitar també el restaurant Miramar, especialitzat en marisc. En canvi, La Venta està tancada per obres.
Frankfurt Duende
Al cor del Pla del Bon Aire
Menjar un frankfurt és poc menys que una activitat amb denominació d’origen Terrassa. Els inicis provindrien de la família Vallès-Romans, que posava estands de frankfurts en fires ambulants en la dècada dels 50. Després d’obrir-se els primers bars fixos a Terrassa, els frankfurts es popularitzen amb orgull a la ciutat. El Frankfurt Duende (al Pla del Bon Aire) n’és un bon exemple. I com podeu observar a la foto, a banda de salsitxes, fan altres tapes (com les braves) amb molt d’èxit entre la clientela.
La Dama
A la plaça Roja de Ca n’Anglada
La Dama és una d’aquelles tasques que pot mantenir la qualitat-preu a un rang correctíssim. I que també pot mantenir la seva graella en marxa hores i hores! Per fer unes carns… Per fer uns peixos o mariscos… Definitivament, és el toc que li dóna! El trobareu en la ruta de Ca n’Anglada, molt a prop de la plaça Roja (malanomenada així en honor al capellà roig i les activitats antifranquistes que s’hi desenvolupaven a la parròquia del barri, en els anys 60 i 70). Ep! I acabem parlant de les seves braves… Bé, millor tasteu-les!
Nou Astoria
Un far en mig d’un barri postindustrial
Es tracta d’una cafeteria i bar de tapes casolanes (així com entrepans i frankfurt’s de la Casa Valls), ubicat al carrer Navas de Tolosa. Un clàssic del Segle XX que encara guanya més rellevància, donat que no és un barri amb una trama urbana plena de restauració. Les seves braves són generoses en sala i de patata casolana. Ara bé, també innoven amb altres plats com els cargols, mariscades, truites… Els diumenges ofereixen tapetes de fideuà i paella. No deixeu de tastar les croquetes amb tinta negra de calamar.
Cal Joan
Amb vistes a la riera de les Arenes
Convé fer una bona passejada fins a les Arenes, barri de l’Est de la ciutat on ens espera Cal Joan. Tasca clàssica amb les tapes exposades en safatetes a la barra, podeu gaudir de clàssics com les croquetes, les braves, les gambes a la planxa… Però també s’animen amb paelles i fideuades, si voleu fer un àpat com Déu mana i no haver de pujar a casa a acabar de dinar (perquè amb les braves no hi havia prou). Tampoc desmereixen l’orella i altres plats dels “menuts” tradicionals catalans.
Tocaboires
Bulliciós i deliciós al costat de la Salvador Espriu
Una de les novetats de la restauració postpandèmia ha estat l’obertura del Tocaboires (carrer d’Iscle Soler, 4). L’interior és petit, desenfadat i pot arribar a ser bulliciós (o sigui deliciós, socialment). La terrassa ha estat salvaguarda dels que els agrada sopar a la fresca, en aquest llarg estiu que ara acaba. Sota el comandament d’Anna Torres i Mar Millán, trobareu unes patates braves a la planxa combinades amb tres salses. Convé reservar amb antelació! I si heu d’esperar, poder fer temps als bars de la plaça Salvador Espriu.
El Olímpic de Ana
Del 92 a l’Ana, a Sant Pere Nord
Potser abans el coneixíeu com el Frankfurt Olímpic 92, en homenatge a la subseu olímpic que va ser Terrassa. Ara s’anomena el Olímpic de Ana i hi trobareu generoses safates de peix a la brasa i fregit (gamba, sípia…), així com cassoletes d’ous estrelletes amb tot tipus d’embotit. Ubicat a Sant Pere Nord, té una terrassa de guàrdia i ofereix menús de tapes molt apanyats. Si hi aneu, acostumareu a veure altres promocions com “variats” de mini tapes. Però vaja,. que estem buscant patates braves… Doncs aquí les hi trobareu!
Flamenco Cojo
En el carrer amb més bars per metre2
No fa tants d’anys, però és ja quasi arqueologia de la restauració terrassenca, el Flamenco Cojo alegrava les nits del carrer XX (casualitats, aquest estiu l’han urbanitzat per a vianants). Posteriorment van traslladar la marca a una nova ubicació al carrer de la Palla (carrer de moda en els darrers anys). Tot i que no han mantingut massa els trets identificatius de l’anterior local (com els entrepans d’autor) han fet el seu forat al carrer. I les seves braves lleugerament brasejades (així com l’amabilitat del servei) demostren la tirada del nou Flamenco Cojo.
La Gurmeteria
En la calma per a vianants del Vapor Nou
Camí de fer els seus (primers) 12 anys de vida, aquest espai d’ampla vidriera no s’escapa a l’oferta de patates braves. Tanmateix, també podreu trobar plats de les tècniques culinàries que han triomfat en els darrers anys, com el “ceviche” (de peix marinat, típic peruà), l’steak tartar (carn crua, típic francès), tataki i tartar (en la línia de semicrus japonesos)… O aliments com el pastrami de wagyu i la burrata i postes com el chessecake (que són motiu de conversa i recomanacions, sovint, entre aficionats a la cuina).
La Coral de Prodis
A pocs metres de la Rasa
Molt ha canviat la Coral en els darrers anys. Tant de mans en la gerència, com d’estil. El canvi més notori l’ha impregnat l’arribada de Prodis; que si bé ens va deixar sense futbolí i pista de ping pong, ha renovat l’interior amb precioses làmpades i una cuidada il·luminació. La terrassa també va fer un salt enorme en comfort. Ja sigui dins o fora, podeu demanar les seves braves, que han incorporat recentment a la carta (juntament amb altres plats com l’steak tartar). Tanmateix, els formatges catalans i els vins del Vallès segueixen sent l’estrella.