Família Farràs
La nostra botiga de música, Casa Farràs, inaugurada pel nostre pare l’any 1916, ha tancat definitivament. Com ens han dit alguns bons clients que també van haver de tancar la seva botiga, el tancament “és un dol”. Però ens quedaran els bons records d’aquests últims mesos en què hem tingut la compensació de les paraules afectuoses dels nostres fidels clients: “Quina pena!”, “Us trobarem tant a faltar!“, “Ens deixeu orfes”,”Gràcies per tants anys!”, “I on anirem, ara?”… Alguns han entrat exclusivament per acomiadar-se. Una clienta, després de lamentar el tancament, es va posar a plorar (mai no oblidarem l’abraçada que ens vam fer, estimada).
De seguida que la notícia del tancament sortí pels mitjans de comunicació, a la xarxa, llegírem les reaccions d’algunes persones, que ens van fer emocionar. Per al David, treballar a la botiga va ser un privilegi; per al Genís, ser-ne un client ha estat una experiència màgica i enriquidora; per al Ricard, lutier i bon amic, la botiga sempre estarà en el record dels qui han tingut passió per la música…
Voldríem recordar amb agraïment les dependentes i els dependents que hem tingut al llarg de tots aquests anys. De l’Anna, en tenim un record boirós, perquè érem molt petits. Després vingué la Pilar, procedent de Bell-lloc d’Urgell, que va ser per a nosaltres com una segona mare (a l’estiu anàvem a passar uns dies al seu poble); posteriorment, també del mateix poble, la Mercè i la Dolors; aquesta va entrar a punt de fer 15 anys i no ens va deixar fins a tenir el seu primer fill. Totes tres van viure amb nosaltres i van ser un membre més de la nostra família. Després de la Pilar, però, vingué l’Emília, que vam trobar fa poc i amb qui vam evocar temps antics. L’Imma, successora de la Dolors, ha estat una companya fidel, sobretot els anys posteriors a la mort del nostre pare: va entrar quan tenia 16 anys i és, amb intermitències a causa del naixement dels fills, una de les que més anys ha treballat a casa. Quan la botiga passà a dedicar-se exclusivament a la música, hi entraren l’Erwyn i el David; el primer, vingut de l’illa Maurici i casat amb la Lídia, es va integrar ràpidament i ha esdevingut un català més i un bon músic; el David arribà a ser un expert en guitarres, i ara, a més, és un escriptor reconegut. El Pepo, després d’estar un temps a la botiga, passà a la nova que vam tenir oberta uns anys al carrer Galileu, on també anà a ajudar-lo el Cristian.
Finalment, volem fer un reconeixement especial al Cristóbal i a l’Alberto, que han estat amb nosaltres fins al final.
El Cristóbal hi ha estat gairebé 33 anys i, a més de ser un bon venedor, sobretot de teclats i pianos, és un manetes, és a dir, ho arregla tot, i ara muntarà un taller -“El taller antic”-, el somni de la seva vida, on farà reparacions d’instruments, de rellotges i del que s’escaigui. L’Alberto ha estat a la botiga 17 anys i és un bon guitarrista i un bon coneixedor del món les guitarres, i ara es dedicarà a fer actuacions i classes de guitarra, feina en què segur que tindrà força èxit.
No volem acabar sense agrair efusivament a l’entranyable i bon amic Adrià i als músics que el van acompanyar -el Joan, l’Oriol, el Lluc, el Ramon i el Dani- que el dia 23 de setembre vinguessin a endolcir amb la seva música la tristesa que comporta un final. Agraïm, també, a Diari de Terrassa que ens hagi deixat publicar aquestes vivències.
Després de la Pilar, però, vingué la Maria, que va estar amb nosaltres fins que la van reclamar per treballar en la perruqueria familiar. I després vingué l’Emília…”
Per compensar aquest imperdonable descuit, ara que no estem constrets per l’espai, volem afegir que la Maria Teixidó va ser una de dependentes més estimada , i treballava tan de gust a casa, que va plorar quan ens va haver de deixar. Ella i la seva bessona es van casar amb dos germans bessons, i nosaltres vam anar al seu casament i vam continuar la nostra relació. També vull aclarir que, encara que la carta publicada el dia 14 portava el meu nom, en realitat va ser concebuda i consensuada per tots, especialment pel Josep
Maria, que sempre ha estat l’ànima de la botiga».
A tots, moltes gràcies!
