Rosa Ferrer, professora d’infermeria
“Si volem un món de pau i justícia, cal posar decididament la intel·ligència al servei de l’amor”, Antoine de Saint-Exupery (França 1900-1944), escriptor, poeta, periodista i aviador.
I la intel·ligència en aquests moments l’hem posat a les intel·ligències artificials de les armes de destrucció massiva i indiscriminada!
Vaig ser a l’acte que es va organitzar dimarts passat. “Aturem les guerres”, “Volem la pau”, no puc estar més d’acord en el que es va dir per part de tots els que participaven en la taula col·loqui, també amb en Damià (Lildami), quan havent escoltat tot el que havien dit els més veterans, va dir: “M’emociona sentir tot el que esteu explicant i em sembla molt maco, però –’sempre hi ha un però’, li va dir Martí Olivella–, sí, a veure, es fa difícil, crec jo, que la gent de vint anys que ha viscut sota bombardejos i agressions tota la seva vida siguin capaços de reaccionar com expliqueu, tot i que jo també penso que respondre amb actes de pau és el millor”, crec que si no són exactament les paraules que va dir, sí que ho reflecteixen totalment; estic també d’acord amb ell, perquè com deia Maria Montessori, “si l’ajuda i la salvació han d’arribar, només pot ser a través dels nens. Perquè els nens són els creadors de la humanitat”. Ara bé, com actuaran aquests nens si tan sols han viscut atacs violents, gana, vexacions i misèria? Seran més violents, no creuen? Evidentment, hem de lluitar pacíficament per a la pau, i per això, com deia Antoine de Saint-Exupéry, “hem de posar la intel·ligència al servei de l’amor”, i és això que ens falla.
Van parlar de la Primavera de Praga del 1968, de com la gent es posava davant dels tancs russos fent oposició pacifica davant la invasió, de com el fet de parlar una mateixa llengua els permetia parlar amb els soldats invasors per explicar-los que eren gent de pau, que no volien la guerra, etc., que aquest fet va fer que molts soldats s’adonessin que allò no era el que els havien fet creure i que retrocedien, fins i tot alguns varen morir en mans dels seus superiors. Els que ja tenint els cabells blancs recordem aquests fets, fets que ara no són possibles. No, no pensin que dic que no s’ha de defensar la pau, sempre defensaré la pau, el que no és possible ara és poder dialogar amb els soldats invasors, quan els soldats arriben ja està tot destruït, els míssils de llarg abast, els drons dirigits per IA a distància ja han fet la destrucció, ara no hi ha l’opció a la mirada als ulls de l’altra persona mentre es dialoga per la pau, no hi ha opció al diàleg davant d’una invasió, quan es perd l’ésser humà com a referent ho perdem tot.
Escolto com parla el jovent de quantes coses es poden fer amb les intel·ligències artificials, però no els sento ni una paraula sobre les guerres, ni el mal que fan a les persones les màquines de guerra dirigides a distància, els hem creat un món de ciència-ficció que en realitat acaba sent un món de ciència-terror, en el qual ells viuen un món irreal que acabarà tornant-se en contra d’ells. Avui llegia la columna d’Alex Gutiérrez al diari “Ara” sobre el nivell dels nostres alumnes en llenguatge i matemàtiques i si va millor amb la immersió o no, i diu una cosa que jo he dit força vegades en anteriors columnes, fa ell aquesta reflexió: “La immersió és vella, però les pantalles no: ves que el canvi de cultura –de la lletra impresa a l’audiovisual– no sigui un factor més raonable a l’hora d’explicar aquest descens del domini lingüístic”, això mateix ho podem aplicar a aquesta insensibilitat davant d’uns fets tan greus com són les guerres, ves que les pantalles no els portin cap a aquesta indiferència, aquest canvi de valors humans, a les pantalles pot passar de tot, però es pot rebobinar i tornar a provar, a la vida no.
En aquesta lluita d’inculcar valors i educació pacifista ens hi hem de comprometre tots, família, col·legis i societat, com hem d’exigir que siguin persones qui atenguin persones. Aquest és un tema que tractarem el pròxim dijous 19 d’octubre a la xerrada-col·loqui “La sanitat Pública a Terrassa” a l’AV de Can palet, perquè com afirmava fa uns dies –8/10/23– a “La Vanguardia” Ramón López de Mántaras, expert en IA i investigador emèrit del consell superior d’investigació: “Els mecanismes automatitzats fallen perquè no entenen els matisos… l’ésser humà te quelcom de diferent, el sentit comú”. Hem de tenir en compte, però, que el sentit comú, si no se l’entrena, es converteix en el menys comú dels sentits, per tant, infants amb menys pantalles, més filosofia, més diàleg mirant-se als ulls i, sobretot estimulant-los el pensament crític!
Cal que ens quedi ben clar el que deia Paul Valéry, filòsof, escriptor, poeta, periodista i professor universitari (França 1871-1945): “La guerra és una massacre entre persones que no es coneixen per al profit de persones que sí que es coneixen i no es massacren”, i hem de tenir en compte que la majoria dels massacrats a més d’innocents són nens, gent gran i dones!
Anem tots a demanar, millor dit, exigir la pau i un millor futur per a la nostra joventut! La pau deixarà de ser una utopia si tots fem pinya.
