No es pot contemplar íntegre, sols un terç, el superior, però l’empresa ha instal·lat una reproducció del mosaic en una paret de les escales que condueixen a la primera planta. La polèmica sobre el “Mural de les monedes”, l’obra de Santiago Padrós col·locada en una paret d’un local comercial del carrer Major, ara ocupat per la perfumeria Druni, no ha acabat amb el pacte entre l’Ajuntament de Terrassa i la franquícia per respectar la peça i, a més, deixar-la visible. Diverses veus consideren la resolució, com a mínim, insuficient, i la pèrdua d’una oportunitat. L’Ajuntament la defensa. Afirma que s’ha evitat la destrucció del mosaic i que s’ajusta al conveni entre l’administració municipal i Druni.
El mural va ser creat l’any 1970. L’equip del cèlebre artista terrassenc Santiago Padrós el va col·locar en la paret del fons, a la planta baixa, del local, ubicat als números 3-5 del carrer Major. Allà hi era el Banco Hispanoamericano. El mosaic és un conjunt al·legòric del Descobriment d’Amèrica i inclou referències a la numismàtica i a la banca, i a les Esglésies de Sant Pere. El banc va tancar i el local va ser ocupat l’any 2003 per la cadena de roba H&M, que va posar els emprovadors just a la paret en qüestió, tapant l’obra de Padrós, que només es podia contemplar, parcialment, des d’aquests vestidors. L’Ajuntament havia instat els promotors a conservar el mural, tot i que cap document els obligava a fer-ho. Els emprovadors van ser separats de la paret: tapaven la peça pero no la feien malbé.
El mosaic, al descobert a l’inici de les obres / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Gener del 2022. H&M acaba la seva activitat en aquest espai, que roman tancat uns mesos, fins que Druni s’hi interessa per posar en marxa allà una franquícia d’aquesta cadena de perfumeries. A finals del maig passat ja s’hi feien obres. Al juliol, la col·locació de les estructures metàl·liques que havien de suportar les prestatgeries van fer saltar les suspicàcies. Tot apuntava que el “Mural de les monedes” acabaria, un altre cop, amagat. El Diari de Terrassa va publicar el juliol un reportatge al respecte.
Diversos especialistes consideraven que tapar el mosaic era poc menys que un sacrilegi. Dies després, l’Ajuntament declarava la seva intenció de lluitar perquè l’obra fos visible, respectant la propietat privada però suggerint als nous inquilins que, amb l’exhibició del mural, podien beneficiar-se de la inclusió de la peça en rutes culturals. A més, el manteniment de l’obra era d’obligat compliment. Ara sí. En la primavera passada, va formar part d’una ampliació de l’inventari d’elements patrimonials a protegir.
La paret, al juliol, quan s’hi van posar davant les estructures metàl·liques / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Al que no estava obligada l’empresa era a mostrar al públic el mural, però el consistori va negociar amb la franquícia per fer possible aquesta intenció mixta: conservació més exhibició. A l’agost, el propi alcalde, Jordi Ballart, va anunciar l’acord: el mosaic de Padrós es mantindria “al descobert a i a la vista” per a gaudi dels visitants.
Druni ha obert les seves portes fa uns dies. El mural no es pot veure sencer. Els prestatges d’articles tapen uns dos terços de la peça, els inferiors, encara que l’empresa va encarregar una reproducció del mosaic que ha penjat en les escales.
La solució no satisfà tothom. Domènec Ferran, historiador i exdirector del Museu de Terrassa, es va convertir en una de les veus més crítiques amb la possibilitat que, en l’estiu passat, es consumés la intenció d’amagar el mosaic. La historiadora Ana Fernández, autora d’un estudi sobre el taller de Padrós, va afirmar que tapar l’obra era quelcom semblant a un sacrilegi.
Oportunitat perduda
Ferran manifesta ara que “s’’ha perdut una oportunitat molt clara” per deixar el mural a la vista. I això que l’obra figura ara en l’inventari d’elements patrimonials des d’enguany. “L’Ajuntament havia d’haver collat més la franquícia. A l’època d’H&M es veia només des dels vestidors i aquesta circumstància era producte d’un acord que depenia de la bona voluntat de l’empresa, perquè l’obligació de respectar el mural no estava escrita enlloc. Aquesta diferència és important”. Ara, amb la perfumeria, i posada negre sobre blanc l’ampliació de l’inventari, “l’Ajuntament havia d’aconseguir que Druni ho fes. No parlem d’una botigueta sinó d’un local de 1.300 metres quadrats”, indica Ferran. L’alternativa de la reproducció “no s’entendria si es fes en un museu. Altra cosa seria una foto amb explicacions complementàries a l’exhibició real de l’obra. I aquesta reproducció està col·locada en el pitjor lloc, sense relació amb el mosaic”.
El mural, de nou a la vista a l’estiu passat / TERESA LLORDÉS
L’exdirector del Museu de Terrassa critica que l’alcalde afirmés “de manera categòrica” que el mosaic seria visible, quan no és així: “Es van crear falses expectatives, amb una afirmació per quedar bé. Però, a l’hora de la veritat, dos terços de l’obra estan tapats i només se n’insinua una part a dalt”. Un dels obstacles en la lluita “per un tracte just del patrimoni”, com és el cas, radica en el fet “que tenim una eina legal, el pla especial de patrimoni, que data de 1986. El mural està inventariat però, com passa en altres casos, no hi ha concreció sobre què se n’ha de fer realment”.
La defensa de la regidora
Rosa Boladeras, regidora de Promoció Cultural, assegura que la solució adoptada s’ajusta al pacte entre Druni i l’Ajuntament. “Mesos enrere, la majoria de les persones ni sabia de l’existència del mosaic. Ara, aquest es pot apreciar des del carrer”, afirma la regidora, que critica “antics responsables de Cultura” d’atiar el foc, “quan la seva opinió no és la majoritària” i el mural es va passar anys tapat “quan ells tenien aquestes responsabilitats”. Boladeras recorda que fa dos anys l’obra “estava en perill de desaparició i gràcies a l’ampliació de l’inventari ha quedat protegida”. Es troba, però, en una propietat privada i els inquilins “estan obligats a conservar-la però no a exhibir-la”.
Així ha quedat l’interior de la perfumeria a la zona de l’obra de Padrós / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Es podien haver negat a fer-ho. I ara el podem veure, fins i tot des del carrer”. Segons el pacte, “la franquícia acceptava que els prestatges no arribessin a dalt del tot i van haver de canviar un projecte ja fet i pagat, com a deferència. Almenys hem obtingut una mínima protecció i visibilitat”. Les expectatives potser eren més altes, “però qui vulgui veure la peça com a curiositat pot fer-ho, i a més s’hi ha col·locat una reproducció”, conclou la regidora.
