Ferran Pont i Puntigam, doctor enginyer industrial
L’entrevista al geògraf Joan Tort que aquest Diari ha publicat fa poc m’ha semblat molt interessant i assenyada. Atès que per diversos motius fa anys que tinc vinculacions amb Sabadell, ara em plau dir-hi la meva.
El tema de les relacions entre les dues ciutats, que comparteixen la capitalitat de la comarca del Vallès Occidental, no és un tema senzill i encara menys fàcil de tractar de manera distesa i raonada.
Abans de res, una constatació. Ens agradi més o ens agradi menys, les composicions sociològiques de cada ciutat són pràcticament iguals. Els resultats electorals de les eleccions de Catalunya o d’Espanya ho confirmem.
Per tant, es fa difícil buscar grans especificitats o identitats, amb l’excepció de les eleccions locals, sempre molt influïdes per la personalitat dels caps de llista.
La millora de relacions entre les dues ciutats hauria d’implicar dos àmbits. Un primer àmbit afectaria els ajuntaments i un segon afectaria la societat, especialment tot l’entramat d’entitats de caràcter social, cultural i esportiu que tenim i que tantes coses fan. Els dos àmbits són imprescindibles per poder avançar.
En l’àmbit de l’urbanisme, cada ciutat podria conservar totes les competències en matèria de sòl urbanitzat, però, en canvi, les competències en matèria de sòl no urbanitzable dels sectors limítrofs s’haurien de tractar per part d’un organisme de nova creació, paritari, format per representants de les dues ciutats.
En l’àmbit de les entitats, caldria promoure la presència de socis o fins i tot de directius de les entitats de cada ciutat a l’altra.
Unes presències que mai serien majoritàries, però que podrien ajudar molt l’intercanvi d’informació i d’experiències. Per sort, ja tenim exemples de bona col·laboració, com FemVallès, però en fan falta més.
Com deia al principi, el tema de les relacions no és ni senzill ni fàcil, però manifestament millorable a parer meu. Estic segur que unes millors relacions beneficiarien tothom. Escau recordar que les dues ciutats conjuntament sumen quasi mig milió d’habitants i que, per tant, podrien tenir un paper destacat en el desenvolupament de Catalunya.