[ Manuel Márquez Berrocal / Xavi Molina Ávalos / Jaime Ávalos Tomàs ]
La nostra ciutat té un passat convuls, un passat lligat a una lluita llarga i tenaç contra la terrible dictadura franquista. Un règim que va comportar per a la majoria unes condicions de vida, treball i existència molt dures. Però encara més per a tots els que gosaren fer-hi front –comunistes, anarquistes o catalanistes–. El grup majoritari durant tota la dictadura va ser el PSUC i les CCOO; però durant la transició 1973-1983, van guanyar pes a la protesta l’esquerra radical i la CNT, bàsicament pel seu rebuig als pactes de la Moncloa i de la Transició –o política de reconciliació–.
Així, van aparèixer dues opcions: una possibilista, que volia la consolidació d’un règim de monarquia constitucional i el capitalisme, és a dir, que canviés la forma de govern (dictadura per democràcia), però no pas el sistema de dominació (capitalisme), i una rupturista i maximalista, representada per l’esquerra radical, que volia canviar de règim i de sistema econòmic, però sobretot volia solucions per als problemes reals i diaris dels treballadors a la nostra ciutat: l’atur i la manca d’habitatges. És així com van sorgir dues organitzacions fonamentals en aquestes lluites: l’Asamblea de Trabajadores en Paro (ATP) i l’Asociación de Trabajadores por una Vivienda Digna (ATVD). És aquí on apareix el jove Jacinto Ávalos i bona part de la seva generació, la més jove de l’antifranquisme, la formada per l’esquerra radical –LCR, PORE, CNT, CSUT, SU, OCR (BR)… –, uns moviments que tindran en l’acció directa la forma habitual d’actuació.
L’arribada de la democràcia (1977) i dels ajuntaments democràtics (1979) no van poder posar fi als greus problemes que la ciutat heretava del franquisme, produint-se uns dur enfrontaments entre les noves autoritats i l’esquerra radical. L’Ajuntament no tenia recursos i els treballadors no tenien ni feina, ni casa, ni aliments.
A tall d’exemple, entre l’any 1975 i 1983, es van perdre a Terrassa 22.062 llocs de treball –dels 55.228 que hi havia el 1975–. Durant la Transició l’atur va créixer de forma imparable, la població obrera estava indefensa i sense recursos. L’atur registrat era brutal, situant-se la taxa d’atur, en aquests anys, per sobre del 20%, el 1983 era del 25,7% i només rebien ajudes de l’administració un 52,5% el 1980 i un 26,4% el 1983 dels treballadors. La manca d’habitatges era evident, igual que les greus deficiències urbanes o dels equipaments i serveis sanitaris, educatius, socials o culturals.
El terrassenc Jacinto Ávalos era un jove treballador, sindicalista, compromès amb la lluita pels drets laborals i socials de la seva classe, que no es va conformar amb la proposta feta per les forces majoritàries durant la Transició. Ell, com altres joves i no tan joves, formava part d’uns col·lectius que va mantenir la lluita contra la dictadura fins un cop mort el dictador, esdevenint força molestos i incòmodes per al règim franquista i els seus hereus. Uns joves inconformistes de tendències radicals, comunistes o llibertàries, que no acceptaven la derrota i que estaven disposats a explorar noves formes de resistència, que anaven un pas més enllà dels habituals al nostre entorn.
Per aquestes activitats, Jacinto va ser detingut el 20 de febrer del 1981, acusat d’uns fets que mai no es van poder provar. Va estar en presó provisional dos anys i mig i al judici va ser condemnat a cinc anys de presó per terrorisme. Quan quedava poc temps per aconseguir la llibertat va ser trobat mort a la seva cel·la, el 30 d’octubre del 1983, en estranyes circumstàncies. Malgrat les peticions d’investigació per part de la família, la versió oficial donava el suïcidi com a causa de la mort. Les incògnites i punts foscos que envoltaren el cas encara avui continuen oberts.
Per donar a conèixer aquesta realitat, un grup d’historiadors/es dedicats a la recuperació de la memòria històrica, però també, amics, amigues i familiars de l’antifranquista Jacinto Ávalos hem considerat essencial posar en marxa un projecte d’investigació i divulgació sobre la memòria individual del Jacinto i de tota una generació lligada a l’esquerra radical anticapitalista que va rebutjar els pactes de la Moncloa i de la Transició. Uns grups petits però amb certa influència en diferents àmbits de la lluita antifranquista: associacions de veïns, sindicats, partits o moviment feminista o per la pau. Unes organitzacions poc conegudes i que van tenir una important presència a l’anomenada transició.
L’estudi, actualment en marxa, pretén elaborar un treball històric que reculli el paper de l’esquerra radical terrassenca en la lluita antifranquista i la transició, i alhora una biografia contextualitzada sobre l’únic antifranquista terrassenc mort durant la Transició.
El primer acte que durem a terme i al qual esteu tots i totes convidades serà dilluns 30 d’octubre del 2023, a les 19 hores, al centre cívic President Macià, situat al barri de Sant Pere Nord.
El sindicalista terrassenc Jacinto Ávalos
