Aurora Torrents i Gómez, degana de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) de la UPC
El primer que faig quan em desperto és agafar les ulleres de la tauleta de nit i posar-me-les. Em sembla que fins i tot hi sento millor amb elles.
No recordo cap imatge meva sense ulleres des de fa lustres. No em molesten ni em desagraden, són part de mi.
Però si no les trobo, em neguitejo, estic insegura… no estic còmoda. I això em passa des que fa molts anys vaig debutar al món dels miops, un món en què llegir, escriure i fixar-se en els detalls propers és molt fàcil. Tanmateix, per ser miop s’ha de pagar el preu de dur ulleres o lents de contacte per aclarir la boira en què es troba tot allò que no podem tocar amb les nostres mans.
La miopia va pel camí de convertir-se en una pandèmia. Es calcula que el 50% de la població mundial serà miop l’any 2050, ja que aquesta disfunció visual va lligada al comportament i a l’estil de vida. Els baixos nivells d’activitat a l’aire lliure o les llargues estones que dediquem a llegir i jugar en dispositius portàtils tenen tanta o més importància en el desenvolupament de la miopia que ser fill o filla de miops.
I les implicacions d’aquesta disfunció van més enllà de triar si ens posem ulleres, lents de contacte o si ens decidim operar, ja que els ulls miops acostumen a ser més llargs del que és normal i això provoca més risc de patir problemes de salut ocular. Per exemple, una persona amb una miopia de -3 diòptries té una probabilitat quasi 10 vegades superior de patir un despreniment de retina que una persona amb una visió normal. A més, diversos estudis relacionen algunes alteracions visuals amb un baix rendiment acadèmic, i això pot conduir a desavantatges socials, atès que aquests nens i nenes acostumen a abandonar l’escola abans i tenen, per tant, menys oportunitats professionals.
Per això, és d’importància cabdal controlar el progrés de la miopia entre la població infantil i juvenil. La Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) i el Centre Universitari de la Visió (CUV) de la Universitat Politècnica de Catalunya treballem de valent per tal que la nostra ciutat esdevingui referent en salut visual i en el control de la miopia. I per aconseguir-ho tenim diversos estudis en actiu, com per exemple el projecte CISVIT, en el qual treballem amb més de quinze escoles de Terrassa per controlar l’evolució dels ulls de les nenes i nens des dels 8 anys fins als 16. També hem creat una unitat de control de miopia per aconseguir aquesta fita mitjançant la prescripció de lents de contacte especials o nous dissenys de vidres per a ulleres. Voldríem que a Terrassa no hi hagués cap miopia sense control en un futur pròxim.
Dimecres 11 d’octubre es celebrarà el Dia Mundial de la Visió i, com cada any des del 2009, posarem una carpa a la Plaça Vella per revisar gratuïtament la visió dels veïns i veïnes que ho desitgeu. Per fer aquesta tasca, hi anirem un grup de voluntàries i voluntaris de la Facultat, us convidem a visitar-nos, hi serem a partir de les 12 h i fins al capvespre, així podreu veure la magnífica tasca d’aprenentatge-servei que desenvolupem diàriament.
I mentre em reajusto les ulleres repassant aquest escrit, penso què hauria passat si, quan era joveneta, haguessin existit tècniques de control de miopia… potser avui no dependria tantíssim d’aquest beneït artefacte que es recolza al pont del meu nas, sense el qual ja no em sé reconèixer. Si sou miops, segurament em comprendreu molt bé.
