El (mal) gust de l’aigua de l’aixeta a Terrassa porta molts ciutadans a beure aigua envasada i la factura puja cada any 23.375.384 euros a la butxaca dels terrassencs. La dada la recull l’“Anàlisi del cicle de la vida de les alternatives de consum d’aigua a les llars de Terrassa”, presentat per Taigua a l’Eseiaat-UPC, en el marc de les activitats programades per l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT).
L’informe ofereix en paral·lel un retrat inèdit de quin és l’origen de l’aigua que consumeixen els egarencs, quin és l’impacte econòmic de cada opció i quina la seva petjada ecològica. El document forma part del programa per millorar el gust de l’aigua de la ciutat, que inclou una campanya de tasts que s’allargarà set anys, i un projecte per a la construcció d’un dipòsit de regulació a la planta de tractament i potabilització que Taigua té a Abrera. Els tres documents estan enllestits i ara la pilota està a la teulada del govern municipal, que haurà de decidir si millora el gust de l’aigua, com i quan.
Un 7,8% beu de l’aixeta
L’estudi hidroeconòmic fet a finals de 2022 dels diferents consums d’aigua revela que només un 7,8% dels terrassencs consumeixen aigua de l’aixeta per a beure. Fins i tot per a cuinar, només un de cada deu consumidors fan servir aigua de boca.
Pel que fa a l’aigua beguda, entre el 91,9% que no ho fa a l’aixeta, un 63,4% compra d’aigua envasada quan té set, un 27,4% disposa d’aigua tractada a casa, osmosi o similar, i un 1,3% beu de pou o de font.
25.000 persones a Terrassa beuen aigua de l’aixeta. És l’opció minoritària i la més econòmica / Alberto Tallón
Les dades de l’aigua envasada revelen el dispendi que suposa per a les butxaques dels terrassencs la compra de l’element vital. En aquest moment, 142.316 egarencs carretegen aigua en ampolles o garrafes de plàstic. Partint d’un consum mitjà d’1,5 litres per persona i dia, al preu mitjà de 0,30 euros per litre envasat, la factura global supera els 23 milions d’euros a Terrassa, una xifra fins i tot superior al pressupost de l’empresa pública Taigua, que el 2023 és de 19,9 milions d’euros.
La compra d’aigua envasada és una sagnia econòmica que la ciutadania podria estalviar-se amb un millor gust de l’aigua de l’aixeta, o bé adaptant-se al gust actual. Cada terrassenc gasta 164 euros l’any en la compra d’ampolles d’aigua, una xifra que es dispara fins als 556 euros en el cas d’una família amb quatre persones.
Els sistemes de tractament d’aigua a casa són la segona opció més majoritària a la ciutat, on 25.000 persones disposen d’un equip d’osmosi o similar a casa. L’anàlisi de l’estudi conclou que la ciutadania gasta un global anual de 7 milions d’euros en l’adquisició d’equips de tractament i prop d’un milió en filtres.
El repte del gust
A banda del cost del sistema, la dada més compromesa del tractament a casa és la pèrdua d’aigua. Per cada litre d’aigua tractada es perden en el procés una mitjana de 8 litres.
En aquest cas, els consumidors compren a la xarxa més de 300.000 m3 d’aigua cada any, dels que tiren a la claveguera 269.000 m3; i paguen 424.000 euros, dels que només 47.000 corresponen a aigua consumida. Els 377.000 restants que paguen és aigua que va a rebuig.
En el marc del programa per a millorar el gust de l’aigua a Terrassa, el preu de la que surt per l’aixeta és determinant per a rebaixar la factura, però de moment no dissuadeix els consumidors d’anar al súper i carregar ampolles.
El preu que es paga per l’aigua de boca a la ciutat està anys llum de la resta de modalitats. Els prop de 18.000 terrassencs que posen el got sota l’aixeta gasten 0,76 euros l’any pels 547 litres de mitjana que consumeixen per persona.
Objectivar per invertir
“Sabem que a Terrassa hi ha un problema amb la percepció sobre el gust de l’aigua”, comenta Ramon Vázquez, gerent de Taigua, encarregat de presentar l’informe a la UPC. “L’objectiu d’aquest estudi és objectivar aquesta percepció per afrontar futures inversions”.
El retrat sobre els hàbits de consum dels terrassencs i com impacten a la seva economia es complementa amb l’encàrrec a una consultora francesa experta en alimentació, que fa més d’un any testa el gust de l’aigua a la ciutat. “Dotze tastadors professionals avaluen el gust de diferents punts de Terrassa i en diferents moments”, explica Vázquez. “No és una acció per concloure si l’aigua és bona o dolenta. És un testeig que ens permet anar millorant el gust d’acord amb paràmetres objectivables”.
Cadascun dels 142.316 ciutadans que beuen aigua envasada gasten 164 euros l’any en ampolles / Alberto Tallón
Els tasts continuaran durant set anys i permetran avaluar de manera continuada cada moment en el tractament de l’aigua i la seva repercussió en el gust.
El programa del gust de l’aigua ha culminat la seva fase prospectiva. Els tasts estan en marxa, l’anàlisi del cicle de vida de l’aigua i dels hàbits de consum està enllestit i també el projecte executiu del dipòsit de regulació que s’ha de construir a Abrera.
L’impacte ambiental de les alternatives de consum
L’aigua embotellada, amb ampolles de plàstic reciclat o no, multipliquen per 8 i per 10 els efectes ambientals de l’aigua de l’aixeta. L’anàlisi del cicle de la vida (ACV) de 7 escenaris de consum permet comprovar fins a quin punt reduir la compra d’ampolles i garrafes pot minimitzar la petjada ecològica.
Mitjançant un programari homologat per la UE, Taigua ha analitzat 16 paràmetres, entre els quals les radiacions ionitzades, la toxicitat humana, cancerígena i no, l’impacte en l’esgotament de l’ozó, l’ús del sòl, dels recursos fòssils, minerals i metalls o l’impacte en el canvi climàtic.
S’ha analitzat l’impacte de l’aigua produïda a Abrera, la distribuïda per ATL, un hipotètic tractament d’osmosi a Abrera, els aparells de tractament a casa i l’aigua envasada, amb plàstic reciclat i sense.
L’impacte ambiental dels processos de producció, transport i del residu plàstic de les ampolles situen aquesta opció com la menys sostenible, seguida a molta distància de l’osmosi domèstica.
Una planta d’osmosi per millorar el gust i la qualitat
Aquest mandat el govern municipal haurà de prendre una decisió sobre el projecte que ha de resoldre un dels reptes més populars que té la ciutat: millorar el gust de l’aigua de l’aixeta. Sobre la taula hi ha la possibilitat de construir una planta d’osmosi, una opció amb múltiples prestacions: eliminaria la presència d’organismes, reduiria el clor i la salinitat de l’aigua, que potencia els sabors més desagradables, millorant d’aquesta manera el gust de l’aigua. El sistema permetria tractar tot el cabal- domèstic, industrial i comercial- i milloraria la qualitat del líquid, responent als requeriments europeus, que aviat imposaran tractaments d’afinament als municipis, enfront dels tractaments convencionals, com el que es fa a Terrassa.
Planta de tractament i potabilització d’aigua de Terrassa a Abrera
Construir la planta d’osmosi tindria un pressupost d’uns 20 milions d’euros, que amb una amortització a 10 anys assoliria un cost operatiu de 40 milions.
El ventall d’alternatives per a millorar el gust de l’aigua a Terrassa és més gran. A Taigua també es valora la possibilitat de comprar més aigua tractada a l’ATL, modificant els percentatges respecte a la captada al riu Llobregat per millorar la percepció del gust. Actualment, l’aigua procedent d’Aigües Ter Llobregat que arriba a Terrassa no supera el 40% del total.
El projecte del dipòsit de regulació a Abrera ha de permetre combinar en un mateix recipient els percentatges adients d’aigua del riu, d’ATL i de pous per assolir la combinació òptima.
La pregunta del milió, un cop ragi per l’aixeta de Terrassa una aigua amb millor gust, és quants usuaris deixaran de comprar ampolles i garrafes de plàstic.
No hi ha estudis al respecte, però tot indica que la repercussió econòmica es percebrà més en la butxaca dels consumidors, que deixaran de pagar i carregar aigua, que en la facturació municipal. El percentatge de l’aigua que bevem és mínim -1,5 litres, dia- és minúscul sobre el total de què consumim a la cuina. L’avantatge, doncs, és per l’usuari i pel medi ambient.
