Passa endavant per la fotografia a Terrassa, amb la creació d’un festival “ad hoc”. Aquest petit “Visa pour la image” tindrà lloc del 4 de novembre al 3 de desembre. Però no és Perpinyà, sinó Terrassa, i s’anomenarà Àlbum.
El festival exposarà obres de vuit artistes diferents (matís: el 75% dones), en espais patrimonials poc visitats com el claustre de Sant Francesc.
És aquí, precisament, on ahir es va fer la presentació. L’alcalde Jordi Ballart va ser-hi present (que és significatiu de la visibilitat que l’Ajuntament li volia donar a l’acte), tot citant fotògrafs il·lustres terrassencs com Ramon Massats i Joana Biarnés. “Terrassa és una referència en la fotografia (…) Hem de posar en valor el que ens fa una ciutat avantguardista”, va arrencar l’alcalde.
Una generosa afirmació que dona peu, precisament, a analitzar la situació d’aquesta disciplina artística a la ciutat. O dit d’una altra manera: d’on venim?
Podem remuntar-nos al festival Emotiva (del qual se n’havien fet tres edicions). Però Xafa’t, el col·lectiu organitzador, es va dissoldre a principis d’enguany després d’algunes dissensions. I conseqüentment, el festival Emotiva quedava en uns llimbs.
Després d’estudiar traspassar la marca a l’Ajuntament, es va apostar crear una nova marca: “Àlbum”. Malgrat això, el nou festival “compartirà l’ADN amb l’Emotiva”, assenyala el seu director, Paulo Cacais. I és que tant ell mateix com Sònia Giménez provenen –respectivament– de la direcció artística i la producció de l’Emotiva. I arriben a l’Àlbum amb el seu “background” de coneixements a l’esquena.
Paulo Cucais
Paulo Cacais
Cacais fa una dècada que està instal·lat a Terrassa, on ha tingut cura d’un centenar d’exposicions. Aquesta primavera va comissariar la gran mostra retrospectiva d’homenatge a “El Suri”, amb vuits espais expositius en marxa alhora.
En aquesta nova col·laboració amb l’àrea d’Arts Visuals de la regidoria de Cultura, el director Paulo Cacais ha apostat no tant per fer produccions pròpies (que és un procés més costós econòmicament), sinó per importar a Terrassa exposicions ja produïdes a altres festivals o equipaments.
O dit d’una altra manera, prioritzar els diners a aconseguir artistes de renom (més car), tot i que sigui important un producte cultural ja estrenat per un altre agent (més barat).
Això ha fet que el festival “no tingui res a envejar” d’altres festivals punters, sosté Imma Vilches, tècnica d’Arts Visuals de l’Ajuntament. Una lliga en la qual pot jugar de tu a tu amb el festival d’Arlès (França) o el portuguès Porto. I qui sap si amb el de Braga, que Cacais ha visitat recentment. “L’Àlbum necessita recorregut, perquè és el primer any que el fem; però està a nivell molt alt”, aprofundeix Vilches.
Aitor Fernàndez
Un festival què, a més a més, “desdibuixa els límits de la fotografia convencional”. Potser per això el festival incorpora el mot “Imatge” a la seva denominació oficial. I és que es treballarà, per exemple, el fanzín. Sense dubte, un reenfocament del sector.
Del grup Mussol a Eulàlia Grau
En la tradició fotogràfica de Terrassa hi ha dos noms especialment rellevants, com són Ramon Masats i la pionera fotoperiodista Joana Biarnés. Seva és l’aportació especialment rellevant en la dècada dels 50 i 60 (ell) i dels anys 60 i 70 (ella).
Posteriorment, trobem Eulàlia Grau, que a partir dels anys 70 i 80 s’especialitza en el fotocollage, amb una obra molt marcadament feminista. Enguany ha estat premiada pel gremi de galeristes, en una celebració al MACBA que va tenir lloc al juny. De la mateixa època també cal destacar Toni Miralda, qui actualment està sent exposat al palau de la Virreina (Barcelona), pels seus treballs a la revista “Vogue”.
Referència a part pel grup Mussol, sobrenom amb el qual es coneixeria un grup de vuit terrassencs (entre els quals Antoni Boada i Josep Maria lbero). I també amb el Grup Fotogràfic del Casino del Comerç. Una altra figura -potser menys reconeguda públicament del que caldria- és la d’Esteve Riu. Sense dubte, Amics de les Arts és l’entitat que més difusió i exposicions fa actualment i en les darreres dècades.
Mayte Vieta
El fitxatge (i retorn) de Vieta
Entre els vuit artistes que exposaran al festival Àlbum, potser és destacable la presència de Mayte Vieta. Cèlebre des de finals dels anys noranta, hi va haver un moment que va apartar-se del món de les galeries (almenys al circuit estatal). Tanmateix, fa un any i mig que ha tornat al circuit. La seva exposició, “L’ombra del silenci”, serà muntada a la Seu d’Ègara (a la sala del retaule i a Sant Miquel). “Quan li vam mostrar l’espai, el va convèncer, perquè ella li dona molta importància al raconet on exposarà i la forma en la qual la seva obra en dialogarà”, sosté el director del festival, Paulo Cacais.
Una altra artista consagrada és Hanna Jarzabek, amb la mostra “Transnístria”. Aquesta serà exposada al claustre de Sant Francesc, que precisament ahir va ser reivindicat com destacat element patrimonial de Terrassa. A parer de la regidora de Cultura, Rosa Boladeras, el claustre “és un escenari de diàleg, que forja l nostra identitat”. La tercera artista és Rocío Bueno, amb el seu “Hilo”, que mostrarà al Centre de Documentació i Museu Tèxtil. Bueno ha estat premiada a Portugal i ha exposat a Arlès.
També hi serà Ire Lenes, amb “Archipiélagos” (als Amics de les Arts i Joventuts Musicals). I el duet format per Aitor Fernández (director de l’escola Date Cuenta de Barcelona), així com la periodista Verónica Taranilla (qui ha fet la investigació). El seu “Teníem por però calia sortir” serà visitable a l’Alberg Vallparadís. Ana Becerra presentarà “Las nuevas Evas”, a la sala de les antigues carboneres del MNACTEC. I Jordi Calafell (director de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona) mostrarà el seu “Caminant en estat d’alerta. Baridà” a la Casa Alegre de Sagrera.
Finalment, la terrassenca Irene Pérez exposarà la mostra “_delicada cruesa_” a la llibreria Cinta (del carrer de la Palla).
Dels Amics al Fotoclub: “expos” arreu
En paral·lel, fins a quatre entitats de la ciutat coparticipen amb sengles mostres. El Fotoclub presenta “Dancing souls o la lleugeresa de la vida”, de De Dolors Peregrina. El Laboratori Creatiu dels Amics de les Arts aposta per “El límit”, de Pep Busquets i Sam Garrofé (a partir del 30 de novembre). Carol Piergo presenta “Amares Azielos”, un treball amb el Centre Penitenciari de Joves.
Finalment, el museu MNACTEC mostrarà els treballs guanyadors i finalistes del concurs MNACTEC Inspira.
