La creació d’aquest barri, ens explicava el desaparegut Joaquim Verdaguer en el seu blog, va ser una iniciativa de l’Obra Sindical del Hogar. Es van edificar els blocs principals a un terreny on hi havia un campament militar de cavalleria.
Fotos: Arxiu Municipal de Terrassa i Alberto Tallón
En principi, al grup d’habitatges se’l va anomenar “Grupo Tarrasa 2” fins que, el 10 de juliol de 1957, en una sessió ordinària de l’Ajuntament de la ciutat, es va decidir que el nom del barri seria Grup Sant Llorenç del Munt, un nom que ja utilitzaven els seus habitants de manera popular.
Després dels detalls d’història, serà bo centrar-se en les dues imatges. La més antiga, que és de 1953, any en el qual Dwight D. Eisenhower va accedir a la presidència dels Estats Units, ens mostra els edificis o grup d’habitatges ben pelats, sense gaire al seu voltant.
Ara ens pot semblar estrany, però les ciutats o poblacions, abans de créixer i devorar barris allunyats, tenen aquest aspecte. No és res de nou i, en aquesta secció, ja s’han vist fotografies d’altres localitzacions que ensenyen el mateix.
Les branques
La ciutat és un tot, amb les branques que suposen els barris. D’aquests barris, de tots, es va formant la població i tots tenen les seves històries per recordar i anècdotes quant al seu nom i altres detalls.
Sense totes aquestes qüestions, molt probablement, no existirien seccions com aquesta i no es recordarien els motius de cada nom o cosa. Afortunadament, és així.
