Salvador Cardús i Ros
Si les fotografies que hem vist aquesta setmana al Diari dels menús que Mediterránea de Càtering ofereix als escolars terrassencs són representatives dels àpats habituals, n’hi ha per llogar-hi cadires.
I, és clar, per estar-ne molt preocupats i agafar una gran emprenyada. Dues rodanxes de taronja o cap fruita no són acceptables. Quatre espirals de pasta que es moren de pena no és una ració raonable. Mitja dotzena de trossets de fulles d’enciam Iceberg amb quatre grans de blat de moro no fan una amanida. I així, tot.
La primera reflexió que cal fer és sobre el paper de l’alimentació en general, i més en aquestes edats primerenques. I no només per si es compleixen les mínimes quantitats exigibles de nutrients, sinó sobre què significa menjar, un fet que va molt més enllà del que és atipar-se. L’alimentació és un acte vinculat a la salut, en primer lloc, sí, però també a la cultura i, en definitiva, a l’educació en general. L’hora dels àpats és un dels moments més rellevants del dia des del punt de vista de la convivència i l’adquisició de les bones formes de relació; és el moment de l’aprenentatge d’un tipus de diversitat que entrena la tolerància en general, i és l’hora de la descoberta i educació del gust. També és l’estona en què es transmet una tradició cultural vinculada al territori, al que s’hi produeix i al que amb els anys ha anat definint una cuina i un paladar. I, vist el que hem vist, val a dir que Mediterránea de Càtering –en què el nom “Mediterrània” sembla que no vol dir res– no atén cap ni una d’aquestes dimensions.
Però la segona reflexió ha d’anar pel procés de selecció de l’empresa, les garanties que va donar i els criteris i la informació que va tenir en compte qui va fer la tria. D’acord que ara, a correcuita, l’alcalde reuneixi l’empresa i que la Comissió de Menjadors del Consell Escolar vetlli per les condicions contractuals. Però com és que es va escollir una empresa que en lloc de millorar el servei de l’anterior, pel que es veu, l’empitjora? És perquè oferia més àpats gratuïts o altres avantatges que, per sentit comú, només podien acabar en detriment de la qualitat general de l’alimentació? Es van ocupar els responsables de la decisió de comprovar directament i sobre el terreny la qualitat del servei de l’empresa? Perquè, naturalment, el primer responsable de la mala qualitat del servei és l’empresa Mediterránea de Càtering si és que no compleix el que s’ha contractat. Però immediatament després ho és qui la va seleccionar per fer-li la concessió del servei. Una decisió de la qual és responsable l’Ajuntament i de la qual hauria de donar explicacions públiques i convincents.
I torno al principi. No mengem només per sobreviure. Menjar és un acte d’alta cultura i un esdeveniment educatiu de primer ordre. Hi ha països que així ho entenen, i allà els mestres dinen amb els alumnes perquè saben que el que passa al menjador no és aliè al que passa a l’aula. I per això l’àpat escolar és per a tothom, forma part del projecte educatiu i és gratuït. Òbviament, cap mestre d’aquí acceptaria menjar el que ara mateix mengen els seus alumnes. Aquí fem aquesta cosa rara de desvincular l’àpat de l’activitat escolar, subcontractant-la a un agent exterior que, com s’ha vist, no entén quina és la dimensió educativa –i, pel que sembla, ni l’alimentària– de la seva activitat empresarial. La pífia de la selecció és tan gran que em temo que no s’arreglarà pas posant quatre espirals més al plat o donant una fruita sencera.
