Terrassa

Saps on és… aquesta escultura que ha passat de la inseguretat a una pau infinita?

L’escultura “Nena i cérvol”, de l’artista Ferran Bach-Esteve, està ben resguardada, lluny de les bretolades del passat

Després de rebre per tots els racons de la seva estructura, aquesta escultura ara es pot contemplar a uns jardins, envoltada de natura i molta pau / Nebridi Aróztegui

És possible que una escultura necessiti protecció, tenint en compte que representa dues figures tan innocents com una nena i un petit cérvol? Doncs sí, és possible. Aquesta “Nena i cérvol” de l’artista Ferran Bach-Esteve, feta amb pedra, i que, d’un principi, es va situar a la placeta que va quedar entre dues noves construccions, el nou edifici de Correus i el de l’Escola de la Llar, en un espai on hi havia l’Agrupació Regionalista.

Feta amb mides proporcionades, amb 1,3 metres d’altura, l’escultura va emigrar per la voluntat dels comerciants i veïns del carrer Cremat, l’any 1976, quan es va convertir en una zona de vianants. Per dotar al nou carrer de cert realç, és de suposar.

Ningú o gairebé ningú, s’esperava el que va succeir posteriorment amb la pobra nena i el pobre cérvol, que només volien romandre tranquils a la seva nova ubicació, destil·lant innocència i pau.

/ Nebridi Aróztegui

L’obra va començar a ser el blanc de ves a saber quines ires o quines ganes de fer mal i va ser sotmesa a diverses amputacions per part de brètols sense escrúpols. L’assetjament a “Nena i cérvol” no va ser un fet puntual. Més d’una vegada i de dues i encara més, l’estàtua va ser víctima de les bretolades més inversemblants, amb una decapitació inclosa.

Aquest acarnissament

Algun dia, possiblement, se sabran els motius d’aquest acarnissament amb aquesta figura en concret. Altres escultures de la ciutat no han rebut un tracte tan lamentable, encara que, la desaparició del nen Jesús del pessebre municipal, seria un altre episodi semblant.

L’Ajuntament, davant de les evidències, va decidir traslladar a nena i cérvol cap als jardins de la Casa Museu Alegre de Sagrera, on viu en pau eterna i harmonia, a un paisatge gairebé bucòlic.

To Top