Queda molt camí per recórrer, però l’objectiu es va complint a poc a poc. Terrassa es presenta com a ciutat catalana de la innovació tecnològica per a les empreses. Això no és un mer eslògan destacat, per exemple, per la UPC, sinó una realitat cada dia més palpable que busca projeccions públiques com la que tindrà lloc la setmana pròxima, el 27 de setembre, en al Centre Tecnològic Leitat: serà la segona edició de la Jornada de Transferència de Coneixement i Tecnologia per a les Empreses, que els diversos actors implicats han presentat aquest dijous al Vapor Gran.
Arreu es donen operacions similars, “però Terrassa és especial. No en tots els llocs hi ha un campus universitari com aquí, ni una patronal com la Cecot, o una institució com la Cambra de Comerç”, ha deixat clar Sergi Artigas, director d’Estratègia en Innovació en Leitat. És cert que la majoria d’empreses de Terrassa i la seva comarca, o del “gran Vallès” com ha estat definit diverses vegades l’àmbit d’actuació de la iniciativa, són pimes, “però hem de procurar que aquestes empreses descansin en les entitats que les representen”, per a aconseguir major musculatura i opcions tecnològiques que per si soles difícilment aconseguiran.
L’ecosistema de cooperació públic-privada a Terrassa “és singular i diferencial”, ha insistit Artigas, després que Oriol Alba, secretari general de la Cecot, subratllés l'”excepcionalitat de Terrassa” en aquest terreny. Altres ciutats, ha dit, es venen com a escenaris de moltes llums nadalenques, però aquí el propòsit és desenvolupar el potencial del teixit productiu i empresarial, i el talent. Es tracta de “generar oportunitats per treballar i viure a Terrassa. Estem en el costat correcte”.
“Ho tenim tot. En altres ciutats ens pregunten com ho fem per aconseguir aquesta implicació de diversos agents”, ha assenyalat Pep Forn, regidor d’Innovació, Universitats i Transferència de Coneixement, que un dia abans havia presentat precisament una trobada de turisme de reunions. Ho tenim gairebé tot, però falta “orgull de ciutat” i cal incidir en això, segons Ramon Talamàs, president de la Cambra de Comerç, que ha anunciat la signatura d’un pacte amb el Govern espanyol per executar projectes tecnològics amb subvencions estatals. Segons Talamàs, per estendre al mateix temps aquest orgull i la informació “cal baixar el nivell del llenguatge tècnic” perquè els terrassencs “convisquin amb aquesta realitat”. “Cal traduir al llenguatge comú aquests projectes, ensenyar als ciutadans el que tenim”.
Quatre exemples
El potencial és enorme, però es va obrint pas de manera gradual. “És cert que hem de fer més visibles els projectes”, segons Alba. I els exemples adquireixen un rol imprescindible. Per això, la jornada del 27 de setembre servirà per presentar quatre “casos d’èxit” de transferència de coneixement i tecnologia entre grups de recerca i empreses. Leitat presentarà el de Ficosa, sobre l’aplicació de la impressió 3D en la producció de vehicles. La Cambra, el de Theker, de producció avançada en la gestió de residus a través de la Intel·ligència Artificial (IA). La Cecot, el d’IMC Toys, l’empresa de joguines, i la UPC, el de Construcía, que ha creat amb la universitat una càtedra per promoure la innovació i la formació de talent.
Les millores han d’arribar de la mà de la visibilitat, de l’extensió de la informació “sobre aquest potencial de recerca i transferència que es ja es duu a terme”, ha apuntat el regidor. És necessari, doncs, donar a conèixer les possibilitats de Terrassa “perquè les empreses siguin conscients del que tenen” . En aquest sentit, els casos d’èxit “poden servir d’inspiració”, en paraules d’Artigas. L'”efecte tractor”, del qual ha parlat Xavier Roca, director de l’Eseiaat de la UPC, per definir els beneficis d’aplicació de la tecnologia, es pot assumir també en el període inicial de la publicitat. Oriol Alba ha parlat de l’efecte multiplicador que provoquen determinades pràctiques de cooperació en coneixement com les que es presentaran el 27 de setembre.
La trobada es farà al Leitat
“Fa uns anys, cinc, deu, assumptes com la transició energètica o els processos de digitalització en els models productius no estaven en l’ordre de prioritats. Ara, sí, i de manera notòria. Les empreses són agents de canvi amb impacte col·lectiu. I no podem fer sense cooperar, sense generar espais de col·laboració . Sense això, les empreses no tenen possibilitats de competir”, ha manifestat Alba.
Xavier Roca s’ha referit al “gran Vallès” com si es tractés d’una província. De fet, el “gran Vallès” té més població i molt més PIB que moltes províncies espanyoles, “i aquest PIB és industrial, perquè no tenim platja ni neu per esquiar, no tenim turisme de masses”. El PIB majoritari és industrial “precisament pel sistema d’innovació”, perquè, per exemple, les multinacionals que decidir aterrar aquí venen “perquè aquí troben talent en un sistema del qual Terrassa podria esdevenir capital. Nosaltres (l’Eseiaat) tenim contacte amb més de 1.200 empreses”. Però és veritat que moltes altres “no són conscients que poden accedir a aquestes transferències”.
Situació estratègica
En reunions com la de dimecres, sobre turisme de reunions, “sempre diem que som el millor districte de negocis de Barcelona”, afirma Forn. Ona Martínez, tinent d’alcalde de Projecció de la Ciutat, ha recalcat que Terrassa va perdre pes en aquesta branca, “però s’ha sabut mantenir com a ciutat industrial precisament per factors com la capacitat d’innovació, la seva situació geogràfica estratègica i un ecosistema institucional “únic al Vallès i al país”. La importància de reforçar el sistema industrial el demostra la constatació que els salaris en aquest sector “són els únics que segueixen per sobre de la inflació”.
Reorientar la Mostra de Coneixement per als estudiants, i reformular i revitalitzar l’FP, són uns altres reptes. “Hem d’estimular als alumnes procurant que visitin les empreses”, diu Forn. Perquè coneguin millor les opcions tecnològiques “i per allunyar-los d’estereotips i visions estigmatitzades”, perquè vegin que en bona part de les indústries “ja hi ha més bates blanques que treballadors amb roba bruta”. Les fàbriques “ja no són el fum i la grisura d’abans”, ha afegit Ona Martínez. Aquestes experiències visuals “ja són transformadores per si soles”. Tot compon el tractor, l’imant, la taca d’oli d’uns nous camins que, com ha conclòs la tinenta d’alcalde, “reverteixen, segur, a la ciutat”. Reverteixen en ocupació i en la millora urbana en zones que acullen noves indústries.
