Vanessa Ballester, delegada del Cateb al Vallès Occidental
Quan es parla de la salut de les persones, són molts els organismes que fan referència a la importància de la qualitat de l’aire que respirem tant a l’exterior com a l’interior dels edificis.
I davant d’aquesta darrera necessitat, les dades actuals no són gens optimistes, ja que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) parla d’una qualitat de l’aire interior en edificis urbans entre 5 i 10 vegades pitjor que l’aire que trobem a l’exterior.
A més, la pandèmia va posar de manifest la importància de renovar l’aire dels espais interiors per reduir riscos, minimitzar contagis i mostrant també les deficiències que, en aquest àmbit, pateix el nostre parc residencial.
Dins dels edificis –habitatges, oficines, restauració, espais comercials, de lleure…–, hi ha molts elements contaminants que absorbim en respirar, com ara monòxid de carboni, compostos orgànics volàtils, diòxid de sofre, productes químics d’ús domèstic (des d’higiene a cosmètica), òxids de nitrogen o el fum del tabac i que són perjudicials per a la salut.
L’OMS parla també d’una patologia vinculada a les construccions i que anomena “síndrome de l’edifici malalt”. Són aquelles construccions en què els seus usuaris presenten símptomes de mala salut comuns i originats per la qualitat de l’aire que hi ha a l’interior. I aquest problema no és menor si tenim en compte que els habitants de les ciutats passem entre un 80% i un 90% del nostre temps dins d’edificis.
Davant d’aquest context, doncs, una arquitectura adequada i el bon manteniment dels edificis hi tenen un paper destacat. Des de l’època dels romans qualsevol construcció ha cercat sempre una ventilació natural o mecànica que garantís la millor qualitat de l’aire interior i la seva regeneració (actualment, els tipus de ventilació recomanats poden ser mecànica, híbrida o ventilació mecànica controlada de doble flux).
Però en el context de contaminació actual i de canvi climàtic, hi ha mesures que resulten insuficients si no s’actualitzen. Els temps d’ara demanen, doncs, nous recursos energètics i solucions que, afegits a la necessitat d’oferir el millor confort i garanties, presentin edificis que regenerin l’aire intern, però mantinguin allunyades les olors, humitats i segueixin les normatives per garantir així la millor qualitat de l’aire que s’hi respira.
Cal treballar en aquesta direcció, i fer-ho de forma conjunta, per gaudir d’edificis saludables i on l’aire sigui net, millorant així l’estat de les construccions i, per extensió, la qualitat de vida de tots i totes.
