Opinió

El Dia Internacional de la Pau

M. Carme Medina, comunitat bahá’í de Terrassa

Com cada any, el 21 de setembre la Comunitat bahá’í de Terrassa commemora el Dia Internacional de la Pau.

Ho fa amb la participació del Consell Interreligiós de la ciutat i de totes aquelles persones que desitgen promoure una cultura de pau i acceptació, començant per l’entorn més proper. Doncs que creients de diferents religions s’uneixin per pregar i reflexionar sobre com fer un món millor i on imperi la pau és un de l’objectiu fonamental de totes elles.

L’Assemblea General de les Nacions Unides ha declarat aquest dia com una jornada mundial per enfortir els ideals de pau.

Aquest any el tema és “Accions per a la pau: la nostra ambició per als #ObjectiusMundials”. És una crida a l’acció que reconeix la nostra responsabilitat individual i col·lectiva de promoure la pau. El foment de la pau contribueix a la consecució dels Objectius del Desenvolupament Sostenible i assolir aquests objectius crearà una cultura de pau per a tothom. Quan es deixa de promoure una salvació purament personal o limitada al grup que es pertany, el diàleg interreligiós ens ajuda a entendre que el benestar i la realització espiritual de la persona estan estretament lligats al progrés de tota la comunitat mundial. Els valors de servei i compromís actiu amb la justícia i la unitat fan que la religió es pugui convertir en una força positiva en el desenvolupament social.

“El benestar de la humanitat, la seva pau i seguretat són inabastables, tret que la seva unitat sigui fermament establerta”. Aquest és el principi fonamental que mou els bahá’í a tot el món. Bahá’u’lláh (1817-92), el fundador de la Fe bahá’í, va dir que per assolir la unitat mundial cal que la humanitat reconegui que hi ha un sol déu, i que totes les religions venen d’una mateixa font divina. Altres principis necessaris per assolir la unitat de la humanitat i la pau són la igualtat entre la dona i l’home, l’eliminació de totes les formes de prejudici, l’harmonia entre la ciència i la religió, la necessitat de l’educació obligatòria per a tothom i l’eliminació dels extrems de riquesa i pobresa. El diàleg interreligiós ens ajuda també a comprendre com la religió pot ser una força de cohesió, d’unitat a la societat i com un sistema de coneixement, juntament amb la ciència, promou el desenvolupament de les civilitzacions. Des d’aquesta perspectiva, la religió a través de les diferents èpoques, sigui en els temps de Krixna, de Moisès, de Buda, de Jesús, de Muhammad o més recentment del Báb i Bahá’u’lláh, ha ajudat la humanitat a refinar la seva capacitat per assolir el benestar espiritual alhora que aconsegueix el progrés social. Però tampoc no podem negar que al llarg de totes les èpoques la perversió de la religió ha estat la causa fonamental de la desintegració social, la intolerància, l’odi, el sexisme, la pobresa, l’opressió i la guerra. És evident, doncs, que si la religió ha de fer front als nombrosos reptes d’aquesta època, ella mateixa ha d’estar neta d’ignorància, prejudicis i animositats.

“La religió –va afirmar Bahá’u’lláh– constitueix el mitjà més potent per a l’establiment de l’ordre i la tranquil·litat dels qui habiten a la Terra.” La verdadera religió exerceix una influència poderosa a totes les societats. Al llarg de la història, ha demostrat ser la força principal desencadenant del progrés social, força que motiva les persones que desenvolupin qualitats espirituals i que fa possible que se sacrifiquin pels seus semblants i per al millorament de les seves comunitats. Els principis espirituals i universals que atresora la verdadera religió –la tolerància, la compassió, l’amor, la justícia, la humilitat, el sacrifici, l’honradesa, la unitat i el lliurament al benestar dels altres– són la base de tota civilització progressista.

To Top