Ferran Pont i Puntigam
Fa pocs dies va morir el bon amic de molts anys Llorenç Banús i García (a.c.s.).
Ens vam conèixer els anys seixanta del segle passat formant part d’un intent de partit polític, en plena clandestinitat, al voltant del lema “Democràcia, Justícia social i Catalunya”. Ell hi va donar suport moral i material, parlo del grup que liderava l’advocat Joan Barenys.
En Llorenç es va casar amb Montse Portero i van tenir quatre fills. Després en segones núpcies es casà amb Àngels Garcia-Cascon. Sempre va afrontar la vida i les dificultats amb molta fe i esperança. Va impulsar l’empresa Mecánica egarense SA, dedicada a instrumental de mesura, i va mantenir una forta relació amb la parròquia dels Pares Carmelites i amb tot l’important entramat d’acció social que hi ha al seu voltant.
De Terrassa va anar a viure a Viladecavalls, on també va tenir una vida comunitària ben activa, sobretot al voltant de la parròquia i les obres que s’hi feien. L’organització de l’aplec anyal a l’ermita de St. Miquel de Toudell i el romiatge a Sant Salvador de les Espases li donaven molta feina. En Llorenç sempre estava disposat a donar un cop de mà allà on calgués.
Fa anys ens vam retrobar a la Comissió de Justícia i Pau de Terrassa. En Llorenç tenia una forta preocupació per la gent que no podia seguir el ritme ordinari de la vida. D’una manera especial va treballar en l’acompanyament de persones que, havent complert la seva pena, sortien de la presó. Un pas que a molts interns, després d’anys d’estar a la presó, els resulta força complicat i que necessita sempre un bon suport humà.
La missa funeral es va celebrar a l’església dels Carmelitans, era plena de gom a gom i es pot dir que hi era tothom que l’havia tractat i que l’apreciava. La cerimònia va ser senzilla, tal com a en Llorenç li agradava. De les diverses intervencions laudatòries del final escau destacar la que resumia la seva vida, més o menys així: “Molt d’amor, un generós perdó i sobretot una fraternal convivència entre tots”.
