El Premi Nobel de la Pau Carlos Umaña visita Terrassa aquest cap de setmana i ho fa amb un missatge clar. Les armes nuclears ja no són un element de dissuasió, sinó de coerció i “al final el risc augmenta”. Metge de professió, Umaña adverteix de la vulnerabilitat dels sistemes de control automatitzats dels arsenals nuclears i del “risc de detonació accidental”.
Carlos Umaña és membre de la Campanya Internacional per Abolir les Armes Nuclears (ICAN), guardonats tots dos amb el Premi Nobel de la Pau l’any 2017. Metge i activista antinuclear, passarà tres dies a la ciutat convidat pel Vegan Fest Catalunya 2023. Diumenge, a les 16 hores, parlarà sobre desarmament a l’Espai Vela del parc de Vallparadís.
Al rellotge del butlletí dels Científics Atòmics de la Universitat de Chicago, la mitjanit marca l’esclat de la guerra nuclear. A quants minuts estem del desastre en aquest moment? En aquest rellotge de l’apocalipsi estem a 90 segons de la mitjanit nuclear, que és el risc més alt de la història. Abans de la guerra d’Ucraïna estaven a dos minuts. Els científics certifiquen el risc en tres factors: el primer, la retòrica dels països nuclears, el segon el canvi climàtic, com a factor que agreuja els conflictes bèl·lics i el tercer és la possibilitat de detonacions accidentals.
El risc nuclear és avui més tècnic que polític? Hi ha una dependència cada cop més gran dels sistemes automatitzats de control dels arsenals nuclears. Han fallat moltíssimes vegades. Només a l’arsenal dels EUA, sabem que hi ha hagut més de mil accidents i en sis ocasions hem estat a punt d’una guerra nuclear a gran escala per malentesos. S’han detectat atacs erronis per circumstàncies tan absurds com una bandada d’ànecs o un llamp. L’automatització fa que el sistema sigui més vulnerable a errors humans i tècnics.
El cíberterrorisme agreuja el risc nuclear. Els anys 80 els terroristes robaven arsenals nuclears. Ara només necessiten un ‘hacker’
El ciberterrorisme marca un canvi en el paradigma bèl·lic i allunya el risc nuclear? O bé l’accentua? L’agreuja, clarament. Els anys vuitanta els terroristes robaven arsenals nuclears. Ara no cal. Només cal un bon “hacker”.
Ha afirmat que actualment hi ha 12.000 ogives nuclears al món i 2.000 estarien en alta operativitat. Amb quina capacitat de destrucció? És l’estimació de la Federació de Científics dels EUA i fa referència als arsenals nord-americans i russos. La potència de l’armament nuclear és avui molt gran. Una ogiva nuclear actual és mil vegades superior a l’ogiva que va caure sobre Hiroshima.
A la guerra d’Ucraïna es torna a utilitzar l’amenaça nuclear com una eina de pressió, preventiva. És la doctrina de la dissuasió i això justifica que tinguem nou països amb armes nuclears. L’amenaça de la destrucció mútua havia d’evitar la III Guerra Mundial i garantir la pau atòmica. Però no ha estat així. No podem parlar de pau quan hi ha amenaces i imposicions. I la dissuasió falla, com a la crisi dels míssils de Cuba. Kennedy va incrementar el seu arsenal per amenaçar els soviètics i això els va provocar. Al final el risc augmenta.
A Pedro Sánchez l’OTAN no l’ha deixat signar el Tractat de Desarmament. La dissuasió és part de la doctrina de l’OTAN, tot i que les armes nuclears no són part del tractat
Veu a Putin capaç de prémer el botó vermell? Les armes nuclears han facilitat la guerra d’Ucraïna Han permès a Rússia fer el que vol i deixar clar que les potències nuclears no perden guerres. No estem en un escenari de dissuasió, sinó de coerció. I cal afegir que les armes nuclears no són pràctiques. No estan fetes per destruir objectius militars sinó per provocar destruccions massives. No es poden controlar els efectes i no respecten fronteres.
Pedro Sánchez es va comprometre l’any 2018 a signar el Tractat de Desarmament, però no ho ha fet. Pragmatisme? No l’han deixat? No l’ha deixat l’OTAN, que condemna l’amenaça de l’altra banda, però no l’amenaça global. La dissuasió és part de la doctrina de l’OTAN, tot i que les armes nuclears no son part del tractat de l’Aliança de l’Atlàntic Nord. Per tant, no hi ha cap impediment legal per signar el Tractat de Desarmament. Sobre el poder retòric de les armes nuclears. Deixi’m dir que quan va acabar la guerra freda, el rellotge de l’apocalipsi va baixar a 17 minuts de la mitjanit nuclear. La tensió va baixar, el moviment antinuclear va caure i aquell hauria estat el moment propici per desfer-se dels arsenals nuclears, però no va passar.
Les armes nuclears han facilitat la guerra d’Ucraïna. Han permès a Rússia fer el que vol i deixar clar que les potències nuclears no perden les guerres
Per què? Li havien donat una càrrega de prestigi al cognom nuclear. Els països que tenen arsenals els nomenem potències. Aquest cognom té una connotació sexual i masclista. Ho vam veure en els tweets de Donald Trump a Kim Jong-un. “Jo tinc un botó vermell més gran i funciona” deia el president americà. I un altre exemple. A l’Índia un polític va justificar els assajos nuclears perquè havien de demostrar al món que no eren eunucs.
Més dones als llocs de poder i de decisió rebaixaria el risc nuclear? No perquè les dones siguin més pacifistes, només cal pensar en Meloni o Thatcher, però les dones històricament no comencen les guerres sinó que les pateixen, les que tenen els ferits i les que tenen fills amb malformacions per la radiació. La seva perspectiva és una altra, i una societat més equitativa és més inclusiva i pot afavorir una cultura democràtica més forta. Perquè la pau no es construeix a base d’amenaces i imposicions. Es tracta de generar multilateralisme, ponts i cooperació.
Hi ha guerres necessàries, justes? Ha ha ha. Aquest és un debat. Podem parlar de batalles justes, però una guerra no es justa.
Què fa un metge i activista antinuclear a la Vegan Fest de Catalunya? Sóc vegà. I el pacifisme i el veganisme tenen molt a veure. Un pot ser vegà per la salut, pel planeta, és una manera de generar una petjada de carboni menor, i com a rebuig a la violència cap a altres éssers sensibles. És molt coherent amb l’antibel·licisme. En l’especisme hi ha una violència estructural que és una imposició d’una espècie sobre altres. Un escriptor diu que, en el tracte amb els animals, els humans actuem com a nazis. Si ens parem a pensar en les similituds i no en les diferències amb els animals, el que fem és injust i violent.
