Ara que es parla sovint de la manca d’oficines bancàries i que cada vegada costa més trobar-ne, és un bon moment per recordar la primera que va tenir a la ciutat la Caixa de Pensions, com es coneixia llavors. La imatge de passat, de 1935, any de la primera edició de la Vuelta Ciclista a España, ens transporta a temps molt diferents, de quan els bancs no tenien els avenços d’ara.
Fotos: Arxiu Tobella i Alberto Tallón
Llavors no hi havia targetes de crèdit ni aplicacions per poder operar i l’atenció era més directa, a la mateixa finestra. No hi havia “stores” ni t’oferien més productes que deixar els diners amb la confiança que es trobarien a un bon lloc i sense ensurts.
Contrasta molt la instantània actual amb l’antiga. No és l’únic sector que ha variat tant. El bancari, com molts d’altres, no s’assembla gens amb com era en el passat. Hi haurà qui celebra que s’hagin fet moltes passes, però també hi haurà qui estigui convençut que era millor abans, quan no hi havia els plàstics que serveixen per treure diners o fer altres transaccions.
La nostàlgia és un sentiment lloable, si bé a vegades pot parèixer que no deixa evolucionar. Es pot enyorar els temps anteriors sense pensar que els d’ara són un veritable nyap. El record, sigui en qüestions de banca o en altres més personals, són records.
