Judit Trenchs/ Laura Hernández
El curs arrenca amb el debat sobre l’ús del mòbil a l’aula i amb l’aplicació de restriccions als centres, mesures que algunes escoles i instituts ja havien pres i que aquest setembre s’han fet extensives a molts més equipaments educatius. L’ús dels dispositius electrònics a les aules dels instituts sempre ha generat debat entre docents, famílies i alumnes. En molts casos, els ordinadors són una eina de treball útil per a certes tasques que requereixen cerca d’informació ràpida, treballs en grup i per temes relacionats amb la tecnologia.
L’ús del mòbil, però, ha esdevingut un element de distracció i un problema entre l’alumnat i els professors. Falta d’atenció a classe, jugar a jocs en línia o gravació de vídeos per les xarxes socials són algunes de les accions que es repeteixen a molts instituts. Per aquest motiu, diversos centres docents de Terrassa han decidit posar punt final a la situació o buscar una solució al problema.
És el cas de l’INS Montserrat Roig, que aposta per ser “un espai lliure de mòbils, potser l’únic que poden gaudir els i les alumnes”, explica Marta Codina, coordinadora pedagògica del centre. Fa uns cursos que l’institut va prohibir els mòbils al centre i aquest exercici fa un pas més. Els dispositius es quedaran en dipòsit durant les hores lectives. El centre busca ara la fórmula més idònia per fer la custòdia
.
“La realitat és que al final portaven el mòbil a la butxaca i el miraven”, explica Codina. Els alumnes i les alumnes, diu, “necessiten escriure a mà, executar la memòria, un discurs estructurat i conviure, relacionar-se sense pantalles”.
Les famílies s’han adaptat bé a la mesura i el centre es disposa a “acompanyar a l’alumnat a desintoxicar-se, perquè l’autocontrol és molt complicat. No som un centre antitecnologia- apunta la directora pedagògica de l’INS Montserrat Roig-. Els alumnes i les alumnes treballen amb ordinadors portàtils i mantenen una comunicació digital amb el professorat. El que no volem és que estiguin sis hores davant les pantalles”.
A l’Institut Ègara també han pres mesures. Elisabet Torrent, secretaria del centre, explica que els i les alumnes quan entren a primera hora del matí l’han d’apagar i només el poden encendre un cop surtin de l’institut. “Això s’aplica també als docents”, comenta Elisabet. “Es generaven molts conflictes pel mal ús del telèfon mòbil, tant a dins com a fora l’escola”, explica. L’any passat l’institut va prendre la decisió d’aplicar aquesta mesura i “va anar molt bé, es van reduir molt els conflictes i l’aferrament al mòbil durant l’horari lectiu”, assegura Torrent.
Alguns centres fa anys que prenen mesures. A l’Institut Matadepera, des de fa quatre anys l’ús dels telèfons mòbils està restringit, però no prohibit. “No som un centre antitecnologia perquè els i les alumnes utilitzen ordinadors per feines puntuals, com a eina de treball”, explica el seu director, Xavier Ros. El centre va decidir recollir els telèfons mòbils als alumnes de secundària en entrar a primera hora, i retornar-los en acabar les classes, sempre que el mestre no permetés el seu ús per temes lectius. “Ho vam començar a fer de manera escalada, de primer a quart de l’ESO, i aquest és el primer any que ho apliquem a tota l’ESO completa”, continua explicant el director.
Aquesta decisió vol reduir els incidents entre l’alumnat i recuperar l’atenció a classe. “Si el tenen a la butxaca, és fàcil agafar-lo, és més accessible i quan el fan servir a classe crida molt l’atenció i els despista”, assegura Ros.
L’addició dels adolescents als dispositius és un fet que no només es manifesta a l’escola. En realitat, “no es nota a les classes –comenta Ros–, es nota sobretot a casa. Està clar que si el tenen accessible perden el temps més fàcilment”, comenta.
La veu de les famílies
El col·legi Mare de Déu del Carme és un altre centre de la ciutat que ha aplicat restriccions. “L’any passat l’alumnat podia portar el mòbil en silenci i l’utilitzaven al pati i al menjador, però ara això ha canviat”, explica la Yolanda Garcia, mare de dos estudiants de secundària del centre.
La Yolanda explica que a principi de curs els va arribar un missatge comunicant que aquest any el dispositiu hauria d’estar en silenci tot el dia i no es podria treure fins a les 17 hores, quan surten del centre. “Jo opino que abans a l’escola es feia servir excessivament el telèfon i això provocava que els nois i noies no es relacionessin entre ells”, explica Garcia. “Aquesta mesura em sembla molt bé, però crec que si a l’hora del pati i del menjador no tenen telèfons, els han de donar altres eines per distreure’s, perquè a vegades no els hi donen ni pilotes per jugar”, assegura. Així i tot, “aquesta mesura està molt bé i jo estic encantada”, conclou.
“A l’Institut els mòbils han d’estar guardats durant tota la jornada, excepte l’estona del pati, però la realitat és que molts alumnes el porten a sobre i el fan servir a classe sense cap conseqüència”, lamenta la Marta Vall, mare d’una alumna de l’Institut Matadepera. Aquest fet es repeteix i obre el debat sobre si és útil i eficaç el seu control. “Els pares creiem que seria molt favorable que fossin més exigents i rigorosos amb aquest tema”, assegura la Marta.
La Gemma Costa és la mare d’una alumna de 3r d’ESO del Col·legi Sagrat Cor de Terrassa. En aquest centre tampoc es permet l’ús dels telèfons mòbils. “Quan arriben a l’escola a les vuit del matí els hi treuen el mòbil, l’han de deixar al calaix del professor amb clau”, explica la Gemma. “Als que marxen a dinar a casa al migdia els hi tornen, però els que es queden no”, continua explicant.
La Gemma està d’acord amb les mesures del centre i que no s’usin els mòbils a les classes ni als patis. I considera que en cap cas s’haurien d’utilitzar per feines a l’aula, on “a vegades els fan servir per gravar vídeos o per buscar informació”.
Des de l’àmbit de les noves tecnologies Santi Rius, que imparteix tallers de mòbil, intel·ligència artificial i realitat augmentada a estudiants, la reflexió també és molt clara. “A l’aula el mòbil no aporta res. No té cap sentit. Distreu”.
El consultor i expert en màrqueting digital reconeix que els dispositius poden ser una eina pedagògica a la qual cal, però, cal posar límits. Proposa, “per no vulnerar drets, fer com als concerts o al teatre i posar els mòbils en bosses que anul·len el senyal. D’aquesta manera cada alumne conserva el dispositiu, però sense sorolls ni interferències a l’aula”.
Educar els nens i joves a fer un bon ús del mòbil “hauria de ser l’objectiu. Tots sabem que un martell pot servir també per colpejar una persona i no li donaríem a un nen. Amb el mòbil passa igual. És una eina potentíssima, que incorpora càmera i intel·ligència artificial. Pots copiar la veu del veí i suplantar-li la personalitat”. Per tant, conclou, “fem l’esforç de formar els joves i no deixar en mans dels infants una eina positiva que comporta riscos”.