Uns esclats llunyans vam començar a sonar al cel de Terrassa a les 22 hores. Com un eco que arribava amb retard i una lenta cadència, el soroll va intrigar centenars de terrassencs. Ja fos perquè estaven a les seves llars, ja fos perquè encara caminaven pel carrer, van percebre clarament el so rebotat dels espetecs.
No era una altra cosa que l’inici dels castells de foc a Sabadell, que aquest cap de setmana passada han celebrat la seva Festa Major. Unes festes que es tanquen cada any, precisament, amb l’actuació pirotècnica de la nit de dilluns. Ahir es van cremar fins 250 quilos de pólvora.
Tanmateix, no tots els terrassencs eren conscients del motiu del soroll. I el dubte va trigar poc a estendre’s pels grups de Whatsapp. “Ostres, ho esteu sentit vosaltres també?”, era un comentari habitual. Els focs van durar 15 minuts. Però volia la casualitat que a partir de les 22.30 hores es comencessin a escoltar una altra vegada (si bé aquesta segona tongada amb menys intensitat). “I què és ara?”, era el dubte. “Com duren, no? Són superllargs”, es comentava a un altre grup. Però no era Sabadell: Eren els castells de foc de Sant Quirze del Vallès, que també coincidien per Festa Major aquest cap de setmana.
Els coets de Sabadell es llencen des del parc Catalunya / DIARI DE SABADELL
Albert Rovira, de Pirotècnia Igual, és un dels responsables dels castells i ahir mateix estava a Sabadell en el llençament. “Va ser curiós perque abans que nosaltres va començar un espectacle a les festes de Santa Coloma de Gramenet, i des de la nostra posició vam veure alguns coets alts, per damunt de la serra”, explica. I un cop acabat el seu ‘show’, quan ja havien començat el desmuntatge, arriba una altra població. “Al de 15 minuts va començar Sant Quirze i els vam veure perfectament”, afegeix Rovira.
I és que es poden arribar a veure i a sentir “a un rati de fins a 10 o 15 quilòmetres de distància”, explica. I que es pot fer des de més lluny: sentir el tro o veure el castell? “Doncs si tenim alguna muntanya o blocs d’edificis pel mig, no el veuríem; en canvi el so traspassa més fàcil”, explica. Ara bé, el que està clar és que arriben en diferents moments. “Primer veus la palmera vermella, que va desapareixent… I després arriba el pum!”
De fet, habituals com ell i els seus companys de Pirotècnia Igual sempre dedueixen quina altra localitat estarà d’FM.
