Dues setmanes després que la selecció de futbol guanyés el Mundial de Sydney per 0-1 davant d’Anglaterra, el petó no consentit de Luís Rubiales a Jennifer Hermoso continua en boca de tothom, qüestionant els fonaments de l’esport i sacsejant el món del futbol, que es veu arrossegat al canvi empès pel moviment #seacabo. Sis dones de diferents àmbits reflexionen sobre la polèmica el mateix dia que Terrassa va sortir ahir al carrer contra la violència masclista.
Des del món del dret, l’advocada Cristina Bécares, especialitzada en Violència de Gènere, no té cap dubte que Rubiales “va cometre un abús d’autoritat” i espera que el cas superi l’àmbit administratiu i arribi al jutjat. “Serà difícil, però mantinc l’esperança que la Fiscalia o la mateixa Jennifer Hermoso presentin denuncia i es valori l’agressió sexual”.
La lletrada recorda que “qualsevol acció que comporti contacte corporal sense consentiment és un atac a la llibertat sexual de qui la pateix, ho diu el Tribunal Suprem”. Bécares creu que ara, l’incident ha servit “per visibilitzar unes situacions que sovint es queden en l’àmbit privat” de l’esport, on les víctimes sempre són les dones esportistes. “En celebracions masculines, mai hem vist un president de federació agafant per la cara i fent un petó a un jugador. Està clar que no hi ha igualtat real, que encara ens veuen com un objecte sexual”.
En l’àmbit de l’esport, l’excapitana de la selecció espanyola de hockey Gigi Oliva considera “escandalós” que un president de federació “mantingui aquesta actitud i que l’aplaudissin quan anunciava que no dimitia. Tot per no perdre la feina”. L’esportista espera que aquest incident sigui “un punt d’inflexió” i que “mai més a cap càrrec d’una federació o de l’staff li passi pel cap tractar així a una esportista, ni fer servir la seva posició de poder. Fins ara era una cosa normal i a partir d’ara ja no ho és”. Aquest serà, opina Oliva, “un aprenentatge exponencial” que ha d’acabar amb les actituds masclistes “a l’esport, però també a àmbits com l’empresa”.
En el mateix sentit s’expressava aquests dies en xarxes la nedadora paralímpica i regidora d’Esports Sarai Gascón, per a qui l’episodi de Rubiales és “inacceptable i vergonyós. Actituds intolerables i límits que no s’han de creuar són l’exemple clar del tema Rubiales”, deia. L’esportista ha condemnat i rebutjat l’episodi “sumat a les vergonyoses declaracions i el suport de les persones que l’aplaudeixen. L’esport són valors i aquí veig pocs”,
La punta de l’iceberg
Els col·lectius feministes han estat els més actius en la denúncia de l’actitud del president de la Federació Espanyola de Futbol. Mercè Gòmez, del Casal de la Dóna, creu que l’incident Rubiales -petó no consentit, tocada de genitals, la negativa a la dimissió, fer-se la víctima i “l’episodi de la mare”- és “només la punta de l’iceberg del masclisme imperant. L’esport manté una estructura patriarcal i el futbol és símbol de la masculinitat”.
La militant feminista es pregunta “quants jugadors homes han sortit de l’armari. Les jugadores van als partits amb les seves parelles dones i els seus fills. Ells no fan el pas i ens hem de preguntar per què?”.
Gòmez considera “molt trist” que “una proesa esportiva com guanyar un Mundial de Futbol i la trajectòria de les jugadores s’hagi vist tapat” per un gest masclista que ha avergonyit l’esport i el país arreu del món. “Elles són el ‘Me Too’ del futbol, un referent per a moltes nenes. És una pena”.
A Luis Rubiales i el seu comentari sobre el “fals feminisme”, la cofundadora del Casal de la Dona li pregunta: “qui ets per donar lliçons de feminisme? Un diplodocus dient quin és el veritable feminisme?”.
El pronunciament del Tribunal Arbitral del Deporte (TAD), qualificant l’actitud de Rubiales com una falta greu (no molt greu) i evitant d’aquesta manera la seva suspensió, ha posat sobre la taula la necessitat d’actualitzar la legislació esportiva per sancionar de manera expressa les actituds masclistes i discriminatòries. La lletrada Marta Armengol, especialista en Dret Esportiu, explica que “la nova Llei de l’Esport no ha desenvolupat encara el seu reglament i en el cas Rubiales s’ha aplicat la llei antiga”.
L’advocada defensa que “cal actualitzar Llei de l’Esport incorporant el biaix de gènere. L’esport és un referent social i estem avançant molt en igualtat de gènere, però encara queden molts comportaments a l’esport i a la societat que cal eradicar”.
Armengol ha viscut el debat encès sobre l’incident Rubiales en l’àmbit del futbol, encara “un món d’homes. Ara ja tenim referents al futbol femení per les noves generacions” però insisteix, “cal una gran reforma del sistema federatiu, reconstruir completament el model esportiu per eradicar uns patrons que han passat de pares a fills”.
I cal actuar també en l’àmbit personal “per canviar la situació”. L’escàndol Rubiales “l’ha vist tothom. Ara cal actuar cadascú des del seu àmbit, educant les noves generacions”.
Des de la Federació Catalana
Terrassa té una veu autoritzada a la Federació Catalana de Futbol. És la d’Albert Montull, 12 anys responsable del futbol femení i actualment secretari de la junta directiva. “He viscut l’incident Rubiales consternat. Quan vaig veure el petó, vaig tenir clares les conseqüències i estic satisfet de la repercussió perquè és inacceptable”. Montull va deixar la coordinació del futbol femení per “la incorporació de quatre dones. Costa que ocupin llocs de poder, però és un orgull quan això passa”.
A la catalana, diu, “mai hem vist actituds com la de Luís Rubianes. Hem estat molt curosos”.
Ara, afegeix, “és lamentable i injust que l’èxit de les jugadores, guanyant un Mundial de Futbol, i de les persones que hi han treballat, quedi eclipsat per un incident com aquest”. I afegeix: “Cal parlar d’això, està clar, però del que en realitat hauríem de parlar cada dia és dels assassinats masclistes, dos aquest diumenge. És un crim constant intolerable del que no haurien de deixar de parlar”.
