Felip Planas, enginyer tècnic tèxtil i “urban sketcher”
Es va aficionar a dibuixar amb retoladors quan tenia 16 anys, però “no era el típic nen” que ho feia des de petit. Quan va acabar els estudis per ser enginyer tècnic tèxtil, no trobava feina i va plantejar als seus pares a anar a formar-se a l’Escola Masana. “Allà vaig aprendre a dibuixar”, assenyala.
Després de casar-se la seva producció artística va anar baixant i va estar molts anys que, pràcticament, no ho feia. Ara fa uns set o vuit anys, va entrar a fer classes a una escola. “Era per un mes i m’ho va regalar la meva filla i encara hi vaig”, afirma.
En l’actualitat, és membre de l’organització del grup Urban Sketchers Terrassa i cada primer dissabte de mes organitzen una trobada. Va començar l’any 2016 i li agrada perquè “dibuixes en grup i et sents més recolzat i et fas costat” i també “fas amics i companys, aquesta és la gràcia”.
Diu que “soc més dibuixant que pintor” i explica que “treballem amb llibretes i no és una filosofia, però és moviment mundial”. Ha participat en algunes exposicions. Dins del vessant “urban sketcher”, li agrada pintar escenes més urbanes que no pas paisatges. “Uneix la companyonia i dibuixar en grup amb les ganes de dibuixar, també és una cosa social”, afegeix. Opina que això de “l’”urban sketcher” entronca amb els quaderns de viatges”.
Entre les seves aficions, també destaca la de sortir a caminar. Assenyala que “m’agrada molt caminar i anar d’excursió pel parc natural de Sant Llorenç”, un dels seus llocs predilectes.
