Jordi Balcells
Avui us convido a pensar amb mi en les dues intel·ligències obligades a conviure les dècades que venen.
Si aconseguim que es facin sòcies, ens obriran un futur ric d’oportunitats i de recursos per a tots nosaltres. Comencem amb la que fa possible l’altra. Em refereixo a la intel·ligència humana.
És un dels regals de la nostra capacitat genètica. Ve de lluny, de quan la nostra espècie va començar a emergir. En els inicis, quan ens vam emancipar de l’espècie originària, va començar a formar-se. Primer, des de l’acció física amb capacitat d’experimentació i de comprensió del que feien. I des d’aquests orígens, com ens diu el Dr. Alberto Merani en el seu llibre “De la Praxi a la razón”, va continuar enriquint-se potenciant el pensament i l’anàlisi lògica. La comunicació amb els altres va crear la paraula, el llenguatge va ajudar a desenvolupar les emocions positives i negatives perquè la intel·ligència és lliure i pot quedar condicionada per diversitat d’estímuls.
Aquesta singularitat humana, entrenant-la constantment, ha anat guanyant dimensió. Ens ha permès superar multitud de reptes, però ha donat peu a actuacions corruptes. Segons alguns estudiosos del tema, la intel·ligència humana encara està en procés de desenvolupament. Encara guanyarà força i profunditat.
Però ja l’any 1956 es van iniciar els primers passos en l’intent de crear un nou tipus d’intel·ligència artificial (IA) que tingués capacitats d’elaborar continguts propers a la funció lògica de la intel·ligència humana amb tot el poder de la tecnologia robòtica en millora constant. S’hi continua treballant amb intensitat. Ara està agafant tanta ressonància social que acapara molts espais d’informació.
Deia Steve Jobs que els ordinadors són la bicicleta de la ment, ja que serveixen per multiplicar la seva capacitat. La IA serà com un avió supersònic.
Aquest extraordinari projecte, que s’intensifica en l’última dècada i cada vegada amb més intensitat, m’ha impactat. Per les meves responsabilitats com a mentor i orientador dels universitaris del Programa “Joves talents”, becats per Aigües de Barcelona, he hagut de documentar-me amb amplitud per incloure aquest nou recurs en el seu pla de capacitació professional. He tingut la sort de ser ajudat per un amic de la UPC de Barcelona especialista qualificat en el tema.
Ell em diu que la IA es va elaborant amb una tecnologia d’alt voltatge i afectarà molts camps de l’activitat humana. Afirmava no fa gaire Manel Castells, que va ser ministre d’Universitat i Recerca, que aquest nou recurs desbordarà les previsions actuals sobre el futur i crearà un nou món.
L’àmbit de la salut se’n beneficiarà eliminant moltes barreres que fins ara la ciència no ha pogut destruir. Ja la nanotecnologia ha fet aportacions importants. La IA dimensionarà els seus efectes. I també molts altres problemes, perquè tindrà la capacitat de gestionar informació molt gran i diversa en temps rècord, i podrà treure conclusions per les seves capacitats d’interpretar selectivament els significats.
Afectarà de manera rellevant el mercat de treball. S’encongirà i es transformarà, profundament. S’eliminaran feines, altres seran assumides directament per la IA. Es modificaran processos de treball, es crearan especialitats noves. Tot això en permanent innovació, fet que exigirà saber desaprendre.
Aquí he de dir, com he comentat altres vegades, que aquest canvi tan potent deixa obsolet l’actual model de formació professional centrat essencialment en l’adquisició de coneixements amb les pràctiques corresponents, i poc més.
Guanyar-se la vida serà encara més reptador que actualment pel que acabo de comentar. Els joves necessiten uns entrenaments més amplis i diversificats. Un context de canvi permanent amb constants aportacions noves, exigeix entrenar moltes més variables del talent, per mantenir el potencial competitiu de cada professional. S’hauria de conscienciar els estudiants, que han d’estar molt atens a les noves aportacions de la IA. Ser analítics a saber seleccionar allò que els interessi, entrenar-los a autoaprendre per mantenir el seu nivell de qualitat. Això suposa enriquir el llenguatge, molta atenció i experimentació, imitar els que en saben més i aprendre dels errors. S’ha de complementar amb l’entrenament del treball en equip com a manera de sumar coneixements, experiències i capacitats.
Com passa a la intel·ligència humana, la IA tampoc va associada a valors. El seu us tindrà efectes positius o negatius segons si és utilitzada des de principis ètics o manipulada per interessos denunciables.
També hem d’admetre que la IA no té ànima, no té emocions reals enriquides amb experiències viscudes. Mai podràs substituir totes les dimensions de la intel·ligència humana. En una societat tan atapeïda de conflictes i d’incerteses, quin paper hi podrà jugar la IA? Podran desenvolupar tot l’extraordinari potencial previst? Sembla que s’admet que la intel·ligència humana continuarà sent insubstituïble, menys ràpida i efectiva en l’actuació, però més profunda i amb ingredients més diversos. Ella haurà d’identificar riscos perillosos i crear estructures socials de contenció.
