En una ciutat amb tantes fonts com a la nostra, una més no hauria de sorprendre. Hi ha tant a triar en aquest sector, que sobrepassen de llarg les 200, que donar el protagonisme només a una podria sonar a extravagància. Però no és així.
La font a què es fa referència és una amb un nom tan poc comú com el de Sant Nebridi, que, a més de tenir una rambla en honor seu, també va ser el nom del pregoner de l’última Festa Major de la població. Però, qui va ser Sant Nebridi?
Doncs va ser un bisbe d’Ègara entre els anys 516 i 545. Ja ha plogut des de llavors i de la seva canonització no n’hi ha constància, si bé sí que està documentada la veneració com a sant que va rebre. El cas és que, tot i tractar-se d’un sant d’arrels egarenques, pocs pares s’han atrevit a posar el seu nom a una llarga generació de fills. Coses que passen. Sant Nebridi no és Sant Joan, ni Sant Jordi ni Sant Josep, que com gairebé diu un refrany, n’hi ha a totes les cases. Però té la seva font i, a més, en una ubicació d’innegable reputació, les Esglésies de Sant Pere. Va ser una obra de Santiago Padrós, ara tan de moda pel mural dels Diners, reaparegut arran del canvi de llogaters de l’edifici que l’acull, al carrer Major.
Ben senzilla
Es va inaugurar l’any 1951 i és una font ben senzilla, sense gaires escarafalls, amb la figura de Sant Nebridi com a peça principal. Està adossada a una paret, darrere de l’Església de Sant Pere i en ella es pot observar una frase en llatí, “Commemoratio XV centenarii fundationis Sedis Episcopalis Egarensis”, que ve a dir que es commemora el quinzè centenari de la fundació del conjunt monumental de Sant Pere. No era frase per a trobar-se a un examen, segur.
