Opinió

Terrassa, la ciutat dels drets humans (1)

Joan Tamayo Sala, advocat – Observatori dels Drets Socials de Terrassa

L’equip de govern municipal que ha sortit de les urnes a les últimes eleccions em consta que està preparant el tradicional Pla de Mandat per al nou mandat (el típic plantejament ampli d’intencions i propostes per governar la ciutat).

Malauradament, mai es compleixen totes.

Nosaltres, des de l’Observatori dels Drets Socials de Terrassa, i aprofitant que el pròxim 10 de desembre d’enguany es commemora el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, pensem que seria un bon moment perquè es fes un pas “gran” i “decisiu” cap a la construcció d’una ciutat amb plena seguretat vital (o sigui, on els drets de totes les ciutadanes i tots els ciutadans siguin respectats escrupolosament.

La gestió de la vida pública al món local ha d’esdevenir un element central en la prevenció de vulneracions de drets humans i en la seva garantia. Els objectius, decisions i activitats de qualsevol política pública que porten a terme els governs locals han d’estar alineats amb la promoció dels drets humans. Les desigualtats, cada cop més greus, són evitables i es poden evitar a la proximitat del món local.

Entendre les desigualtats a conseqüència d’una vulneració de drets humans ha d’interpel·lar directament l’Ajuntament de Terrassa perquè es dediqui a buscar l’arrel dels problemes i a la recerca de polítiques transformadores que ampliïn el gaudi dels drets.

O sigui, aplicar la centralitat dels drets humans a les polítiques públiques.

Cal trobar un model propi de ciutat, el model Terrassa, que ha de treballar amb una mirada inclusiva, des d’una diversitat amplia i fonamentada, en el respecte, la protecció i la garantia dels drets humans per fer possible un desenvolupament humà i social que sigui sostenible.

Terrassa, cada cop més, experimenta les mateixes contradiccions del món en què vivim, en què es reflecteixen realitats cada cop més dures greus i complexos (pobresa, atur, discriminacions, manca d’accés a l’habitatge…). És important tenir present que aquestes desigualtats no són un fet conjuntural, sinó una realitat consolidada que defineix la vida quotidiana de la gent a totes les ciutats del món. I potser, en alguns aspectes, de forma més “enquistada” i invisible en àmbits urbans com el nostre, on conviu molta gent (quasi 225.000 persones).

Una Terrassa dels drets humans ha de descansar en quatre conceptes fonamentals.

Dret a la ciutat. La Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, un text programàtic adoptat a Saint-Denis l’any 2000, i signat per l’Ajuntament de Terrassa, defineix el dret a la ciutat d’aquesta manera: “La ciutat és l’espai col·lectiu que pertany a tots els seus habitants que tenen el dret a trobar-hi les condicions per a la seva realització política, social, econòmica, cultural i ecològica, cosa que comporta assumir també deures de solidaritat”.

Un enfocament basat en drets humans. Els drets humans tenen un marc normatiu clarament establert. Això implica que els objectius de les polítiques, els plans, els programes i els serveis municipals han d’estar alineats amb els estàndards de drets humans.

Un canvi en les relacions de poder entre les persones. Les persones tenen drets pel fet de ser persones, és a dir, són titulars de drets.

L’Estat i la resta de poders públics passen a ser el subjecte amb obligacions jurídiques i morals en relació amb el seu compliment i desenvolupament, és a dir, són titulars d’obligacions.

Diversos actors socials (empreses, universitats, ONG, mitjans de comunicació, etcètera) i també persones individuals tenen drets, però també tenen responsabilitats, relacionades amb el compliment dels drets humans, és a dir, són responsables.

La perspectiva intercultural. Terrassa és una ciutat diversa i plural en la qual conviuen persones de diferents contextos i orígens culturals.

L’enfocament intercultural ha de fomentar la convivència entre les persones de diferents orígens, cultures i religions a través d’una mirada centrada en la persona com a protagonista i titular de drets. Igualtat de drets, oportunitats i no discriminació i diàleg intercultural.

La perspectiva feminista. Encara que ja s’han fet coses interessants en aquest àmbit, cal avançar molt més.

Cal incorporar la mirada feminista i l’enfocament de gènere a totes les actuacions que duu a terme l’Ajuntament, per assolir una ciutat més democràtica, justa i respectuosa.

To Top