No hi cap minyó que no tingui el 30 d’agost guixat en vermell a la seva agenda. Fins i tot, per agafar-se dia lliure a la feina. Sant Fèlix.
Per a profans: la diada castellera més important de la temporada. Té lloc a Vilafranca del Penedès, en mig de la seva Festa Major. El que passi a Vilafranca es queda a Vilafranca…. O no. I tot just hi actuen les quatre colles que cada any es consideren en millor estat. Minyons? Una asídua. Però ha faltat a dues: El 2014 i el 2019. I va escaldar.
Els busos surten avui a les 8.00 hores del matí i transportaran alguns centenars minyons a terra de vinyes. Necessiten ser bona colla per assolir el principal repte que es marquen enguany: el 5d9f (que és el següent pas després d’haver aconseguit el 2d9fm). “Encara no l’ha intentat ningú, aquesta temporada”, explica Xavi Jurado, Cap de Colla. “Hem tingut poques actuacions per fer-lo rodar, però els assajos estan anant molt bé”, afegeix.
/ LLUÍS CLOTET
De fet, Minyons va marxar de vacances amb una molt bona actuació a la Festa Major de Terrassa. També a Les Santes, de Mataró. Però a Sant Fèlix la pressió és màxima. “I enguany s’estan veient castells de màxima dificultat a plaça, però s’estan caient força, més que d’altres anys”, creu Jurado.
Una vella rivalitat
A més a més, entrar a la plaça de Vilafranca és com endinsar a la boca del llop. Els “verds” són la colla rival per excelència de Minyons. Com neix la rivalitat, però?
Minyons es crea l’any 1979 i ja l’any 1984 participa per primer cop a Sant Fèlix. A Terrassa està estesa la idea que inicialment cauen simpàtics (una colla fora de la “zona tradicional” del sud era novetat, llavors). “La gent treia el cava, de les cases, el dia que vam carregar per primer cop un 2d8”, expliquen veus de la colla, durant el darrer assaig.
Però a mesura que demostren que poden fer castells imponents, la cosa canvia. “Dèien que feiem gimnàsia, que erem un circ”, afegeixen aquestes veu. Les relacions ja baixen tèrboles.
/ DT
La llista de greuges adquereix dimensions notòries la tardor de l’any 1998. Per una banda, Minyons va actuar a Girona el dia de Santa Úrsula (diada a Valls), amb un històric “quatre de nou net”. Batejat com el “castell total”, era el primer cop en la història que s’alçava i feia que Minyons trenqués el sostre casteller. Tanmateix, la gesta és va considerar una afrenta a Valls, doncs entenien que es trencava la tradició i que no era el dia per fer-ho. Les reaccions van arribar al punt que es va parlar de Minyons com a “colla no grata”, en ambients vallencs.
Poques setmanes més tard (i en paral·lel), Castellers de Vilafranca va fer una maniobra considerada bruta pels terrassencs. S’inventaven una diada el 15 de novembre, tan sols una setmana abans de la de Minyons. L’ovbjectiu era portar a plaça el primer castell de deu de la història (que ambdues colles havien intentant, sense èxit durant aquell estiu). És el tres de deu amb folre i manilles. Vilafranca va carregar i (7 dies més tard) Minyons va descarregar.
Dos anys més tard, uns versots cantants durant la Festa Major vilafranquina, “plens de ràbia” contra Minyons, tornaven a encendre focs.
Com a resposta, durant la diada de Minyons de l’any 2000, els malves fan una paròdia de Sant Fèlix i “La més típica”(com es coneix la diada vilafranquina), en la que treien a passejar un pas del sant amb una gran tita i portat per minyons disfressats d’agents de la Guàrdia Civil (el mateix color verd que els vilafranquers) i caretes del llavors cap de colla, en “Melilla”.
Vilafranca ho percebé com una ofensa i l’any següent, un altre cop per Sant Fèlix, milers de persones van xiular la presència dels Minyons a la seva plaça. Era 2001. “Vilafranca va repartir els xiulets”, recorden amb sorna des de Terrassa.
/ LLUÍS CLOTET
L’any màgic de 2015
En un any en que moltes colles van fer llenya, minyons feia la seva tornada triomfal descarregant el 3de10fm. “Era el primer completat per una colla no local a la plaça”, explica Oriol Frisach. “Per puntuació haviem quedat tercers, que aparentment és poc, però nosaltres ho anàvem cantant-ho pel carrer”, afegeix.
Cesch Poch hi coincideix: “Això demostra que la puntuació és intrascendent. No es pot puntuar com si fos esport”, diu, qui aquell 2015 era president de la Colla i el recorda de manera més especial. “A la tarda, la gent encara ens felicitava pel carrer”, afegeix.
Igualment, Sergi Castells recorda que aquella nit actuaven justament els terrassencs Doctor Prats. “Van sortir amb samarretes de Minyons, va ser molt emocionant”.
I és que “la festa t’impregna durant to el dia”, afegeix Castells. No serà menys. També l’ambient a plaça. Així ho aprecïa Frisach: “Té un aire místic. La gent no marxa a dinar, tot i que acabi tard. I es guarda molt de silenci, mentre que potser un dia per la Mercè a Barcelona et pots trobar un xivarri”, afegeix. Ell mateix recorda la impressió que va sentir quan, al Sant Fèlix de 2018, pujava al folre per primer cop a Vilafranca. “Em va impactar. Podies veure la plaça amb una certa altura i la plaça no s’acababa de gent, en silenci sepulcral”.
Enguany no serà menys. Posteriorment, uns 500 malves dinaran plegats, en haver acabat l’actuació, vora les cinc de la tarda (en un dinar que servirà el restaurant terrassenc Zurito). Llavros passarà la processó, que mai es perd Cesc Poch. I després la festa. “Absn érem els de Minyons els que quedàvem de festa, però ara són toles les colles”, diu Poch. Els busos tornaran a Terrassa ja de matinada.
